diumenge, 25 de juny de 2017

NO ÉS EL RECORD, ÉS LA INTRIGA

No és el record, és la intriga

Pensaments passavolants:

(Ets com un repèl de llum

Mai no se sap on és l'atzar
Potser per això es diu així

Encara tinc la teva olor als dits)

Escletxes la nit 
En un respir lleuger, 
Esmorteït pel tacte nebulós 
Que roman estès al teu abast. 
Abraces la tènue claror que ens empeny

Tanta por i tanta mar
Per navegar
Tant d'horitzó imaginat
Per esbrinar
Tanta passió que ens aplega
Tota l'aigua per nedar
Sense ofegar-nos

Som quatre línies, 
Un esbós, 
Una mescla de perfum per descobrir, 
Un full de paper 
Sota la pluja d'estiu quan escampa, 
Un instant rebregat

I si malgrat tot fos eterna la brossa, 
No deixaria mai d'escarbar-hi 
Si tenia la mínima intuició de trobar-m'hi
Dormint entre els teus ulls

Un dia vindrà que la pluja 
Ens bressolarà, calenta, 
Llefiscosa, viscosa 
Com la pega dels escuradents 
De la torre més alta que puguis bastir
Com un vaixell en l'ampolla

La nau, silenciosa, 
esclafa en un punt 
Tota la màgia de l'espai buit. 
Ignorant del temps que passa
Desmanegant les hèlices de cautxú

No és el record, és la intriga 




















dissabte, 24 de juny de 2017

DESEQUILIBRI

Suem
Assaborim l'escandalosa
Abundància
Que traspúa la nit
Deixem eixordar les parets
Que ens escolten 
Sense trobar sopluig
Ni destral

L'estri de foc xiuxiueja
Calor  a les butxaques
Engrunes de pell
Estirada
Deformes ganyotes
De suor
Sota la pluja 
Socarrim i vent

Poses els ulls en blanc
Quan et faig ventosa
Quan te m'empasso
Sencera
Com si t'inflés
I allargassant les mans
T'acaricio els botons
Dels pits

Desequilibri
Què vols fer
Que entremig del fosc
Em retornes la certesa?
En un braçalet de llum
Romps la ceguesa
Que els meus ulls esquitxen

Passarà
Tota aquesta tremolor
Aquest desfici
Que ens abraona
Constant 
Tota la pluja de mots
Inabastables
Per explicar-nos
La nit

Vés
Eixuga la freda ventada
Dels morts
Escriu un breu epitafi
Llàgrima d'un adéu
Torna
Vesteix-te d'aigua, de sol
Dibuixa'm al teu costat
Com un fil d'enyor







































diumenge, 14 de maig de 2017

MONA



   Fa sol i l’espurna d’un somrís es dibuixa en el rostre del mestre. La piga del pòmul sembla més roja que de costum. Ve pel camí dels horts amb la seva crossa de sempre per recolzar-se. La duu embenada, la crossa. Fugint  de la guàrdia civil se li enganxà en un  clot del  terra i  es trencà. Ell li anà al darrere, caient de morros i picant de cap al mur del canal. Despertà a la clínica després de tres dies.

   L’home del vestit gris entrà passant-se un mocador de fil pel front enlluernat de suor.  Darrere seu una noia amb un vestit de quadres escocessos i un bloc a les mans. Volien fer-li preguntes. No sabia què li demanaven, no recordava haver passat per la síquia tres dies enrere, no recordava haver enganyat la noia, no creia que l’hagués agafada pel coll i enfonsat en l’aigua, tan freda -això és el que els va dir-.  Se’n van anar. El metge els va dir que no l’atabalessin amb massa preguntes.

   Fa sol i l’home s’asseu al banc de pedra guarnit amb les flors que recorden la Mona, una corona pagada per tots els veïns. A ell no li’n van dir res  i no sap per què. S’asseu i copsa l’escalfor de la noia, la seva força, les bombolles de l’aigua en desaparèixer..
   
   

   

   

   

   

diumenge, 7 de maig de 2017

PUCES PLENES DE SUOR



ENNUEGAR-ME


T'estimaré fins a ennuegar-me
M'ha semblat 
Reconèixer el teu rostre 
En les fonedisses ombres 
De la gent que corre
M'ha semblat veure-hi un plec 
Que no et coneixia
Dins dels plecs d'aquella nit 
En la qual, persistint, 
Una gota de suor perdura



DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Demà no hi haurà 
Poesia
?
Cap vers no ens vindrà
A veure
?
Cap parell d'ulls d'incert somrís 
Ens dirà bon dia
?



PUCES

Puces
Enrampant-se les meninges
Imaginant com de torts són els camins
Dels caòtics pensaments rodamóns 
D''un cervell envoltat de primavera



SUOR

Ets com un repèl de llum

Vinc
De la fredor
De les càpsules
Que graten la gola
Que crida el teu nom
Vinc
I cerco el calfred
Dels teus llavis humits
Esperant-me

Una gota de desig cau freda 
Coll avall 
Lliscant a la recerca del teu pit. 
Tan freda 
Com un àtom de melangia
Una volva de record a les temples
L'ànima en un botó 
A punt de caure




























































PÒSITS

POESIA

La poesia ens espera 
Entremig de la ronya de les ungles
En el forat dels mitjons sense rentar 
En les calces sempre molles
I sempre és poesia.



RECORDA'M

Recorda'm que he d'oblidar-te

Que no sigui negra
L'espera
Ni vana
Que els teus dits en remull
No s'arruguin
En resseguir-me
Ni cap desencís ens esgoti



XISCLE


Un xiscle humit
Calent, espès i ferm
Em resol d'antuvi
Tots els dubtes
M'estreny
En misteriosos atzucacs
Dels quals mai
No desitjo sortir

El perfum d'un rastre de neu 
Que es desfà en un instant; 
La lleu empremta 
D'uns dits a l'esquena 
I la llavor dels teus petons 
Sempre gelosos

dilluns, 1 de maig de 2017

COM AHIR

Véns
I el teu accent 
Em desfà

Avui com ahir
Sempre amb les venes a punt
Com en un espetec
De volves de neu caient
En un mateix punt
Fins a fer forat
Com ahir, vora el mar

I així, enredats en la follia extrema,
Capbussem els ulls en un esguard
Que ens interroga, incrèdul
En una ratlla de pupil.les descolorides
És la inèrcia del pintallavis
Que de vegades se'n va...

TOT ÉS HUMIT


TOT ÉS HUMIT

Tot és humit dintre teu
Tot és humit defora
Navego entre humitats
Esdevinc l'home moll
Que t'estima 
I en una sola bugada
T'eixuga la pell

Que quan hi siguem tots dos 
Puguem tancar la porta
I ens queixalem amb afany
Obrim els llavis i sentim
L'esdevenir
Per la finestra

Volar amb els teus dits
Fent dels temors endreça
Si ressegueixen tafaners
Els pensaments que rauen
En els racons amagats
De la meva pell nua


MENTRESTANT

Tot
Sense saber-ho
Se'ns va fonent
Com un tió que crema
En la nit que se'ns 
Escapa, esmunyint-se
Amagant-nos
I no ens trobem encara
En cap de les rodes
Del cel

T'estim amb escreix
La broma envaeix
Tot just les deixalles
Del temps
Tots els moments
Fem nostres ara
Que els pòsits antics
Sedimenten

T'estimo amb dolçor
Amb renecs 
I paperines de xufles
En bicicleta i a peu
Amb mitjons 
I sense calces

Mai
Seras dolç oblit
Amb sort
Tal vegada 
Enyor