dimarts, 31 de desembre del 2013

ESCORCOLLA'M

ÚNICS INSTANTS

Atordim l'essència
de la febril existència
amb vanes exigències
de dòcils foteses
no veiem 
passar de llarg
els nostres únics
instants...




COMPTA

Compta
Cada nit
Els il·lusos
Somnis.
Cada nit,
Sense repòs.
I
En despertar
Podràs de sobte
Saber
Quantes nits,
Perdudes,
T'hauran vençut
Sense remei.




ESCORCOLLA'M

Escorcolla'm el cor
Quan de nit creguis
Que dormo.
Buida'm d'enyor
Les venes mortes.
Farcint-les totes
Amb el teu suc
Acabat d'esprémer.




diumenge, 29 de desembre del 2013

PLOU TANT!

PLOU TANT

Plou tant avui...
Nines de ferro 
Corrompen
De rovell
L'aire adjacent
Dures, fredes.
Enyoro el roig viu
Dels temps 
De les flames
Roents




NO DUGUIS

Però mai no duguis
Les penes arreu
No juguis a fer-te
De neu
Perquè l'estiu 
Et fondrà les cames
Restaràs llavors
Per sempre quiet...
En l'enyor...
Quiet.




ENCENALLS

Els encenalls no serviran
Per focs nous si ja cremats
foren ahir.
Si tal vegada la humida fusta
la pluja podrí extingint 
L'enorme fogarada




dijous, 26 de desembre del 2013

QUI SÓC JO?

QUI SÓC JO?

Qui sóc jo per dir-vos 
Què heu de fer?
Com heu de fer 
Per no treure 
Mès escuma per la boca?
Perquè no se us endugui 
Lluny la puça eterna?

Quí? 
Per obrir-vos l'entrecuix
A les palpentes
Prenent l'aroma
Dels vostres versos
Mès amagats
Abeurant la gola seca
En les vostres
Humitats?

Qui?
Per deixar-vos esmicolar
La poesia
D'un gemec a cau d'orella?
D'un diluvi entretallat
Que corre mullant
Les cames
Fluïnt inesgotable
Avall
En la matinada?

Qui, després de tot?

Si la conxorxa de l'esma
Se'ns endú de passejada
Per no sentir-nos.
Ens ofega la mirada
Amb raigs catòdics
Cada vespre, cada dia
I la paraula ens nega
Oblidant-nos...



dimecres, 25 de desembre del 2013

NO ÉS JUSTA LA NIT

No és justa la nit
Amagant-te
L'ametlla amarganta
Del conte ferotge
Que expliquen 
Les àvies
Sí que ho és
La roja albada
Ensenyant-te
Al món
Sortint del riu,
Pell adobada,
Encara molla
Lluïnt petons
Tatuats de molsa.
Raptes les nines
Dels ulls si gosen
Llampegar
En mirar-te
Malgrat ès
Per a eixugar-te

MEMÒRIA

LA MEMÒRIA DEGOTA

La memòria degota,
Infalible,
Pels descosits 
De l'oblit.
L'inconscient sargeix
Indomable.
Els forats oblicus
De les mànigues
Del desig.

Si no capturem,
Llavors,
L'instant,
Sabrem que és fós
Per sempre.
Que es fosc fora
La casa.
Que no lluu el sol
Sense nosaltres
Que no sortirà la lluna
Sense tu
Per veure'ns



AQUELLS ULLS

Friso per aquells ulls
Que em miren
Atravessats
Que guerxos
M'esbrinen
Les mentides
I només 
En troben una:
Que no és,
Només,
Pels ulls que friso


diumenge, 15 de desembre del 2013

LA NIT, AVUI INSOMNE

La nit, avui insomne,
Aplega els paranys
Per les cantonades
Omplint els racons
Amb trenes lligades
De cabells trencats
I llàgrimes mortes

Mortes, 
De fàstic ara cansades
Entortolligades en 
Metxes negres
I mitges mentides.
Veritats oblidades
En dreceres fosques
De pedres curulles,
De rogenca pols
Garvellada perdent-se
En el bosc.

En el bosc,
De les ànimes moixes,
De les ferotges feres,
De les òlibes amagades
En les vides dels troncs,
En les morts dels amants
Que sempre s'hi perden
Orfes...

dimecres, 11 de desembre del 2013

QUAN LA TERRA ES TANCA

Les vísceres de la terra es tancaran entorn teu sense que les arribis a veure i t'esclafaran les il.lusions en un instant final inabastable. Ni tan sols tindràs temps de saber que t'has fet mal, de saber res mès. Ès mentida que t'arribis a recordar de res si no veus venir les seves ombres a recollir-te. La traidoria té aquestes coses, que no avisa, que et vé pel darrere sense fer soroll, sense tan sols xiuxiuejar-te a cau d'orella  que estiguis a punt, que heu de marxar. I tot serà un no-res aclaparador. No per a tu, que no ho sabràs. Perquè la foscor et prendrà els ulls i se'ls endurà. L'estrèpit darrer et taparà les orelles i ni tan sols en percebràs la ferum en acostar-se.

   La matinada del 5 al 6 de desembre un despreniment en una galeria va matar dos treballadors de la mina de Súria.
   Tots els que en alguna ocasió hem treballat a les mines sabem que això pot passar. Però, malgrat tot, sempre ens agafa per sorpresa.
   Tots sabem quan baixem però no sabem mai si en sortirem vius.
   Dedico aquesta petita reflexió als dos companys i a tots els que, abans, han hagut de passar per la mateixa situació i a familiars i amics i a tots els que, dia a dia, tornaran a baixar a les profunditats de la terra per seguir guanyant-se la vida sabent que cada vegada que ho fan pot ser l'última...
  

                                                                                                                                           CELESTÍ

diumenge, 8 de desembre del 2013

OMPLE LA POLS

Omple la pols cada racó
De la vida que posem
En mans dels altres
El ressò dels passos
En les altes cambres 
Omple d'udols 
Les estances

No m'ofega el desig
Ni m'esvera l'enyor
De tu
Car les punxes
Les duc 
Encara al cor...

Una a una les arrenco
Mirant el vol de nit
Dels mussols queixosos
Que diuen el teu nom
Dolor, dolor...
Deixa'm dormir
Sense  morir...

dissabte, 7 de desembre del 2013

REPOSA L 'ÀNIMA


REPOSA L'ÀNIMA 

Reposa l'ànima dels morts
En cada fulla despresa 
En cada volva de neu
Roman l'últim sospir
De cadascú, l'acollida
Del no-res.

Per això cavalquem
Onades rinxolades
Enganxats fent ventosa,
Buit xuclador insaciable.
És per això, res mès,
Que induïm forats negres
On sabem que res 
No hi ha.

Perquè l'esquerp aldarull
Ens envolta capficant-nos
Mantenint-nos la sordesa
De veus alienes que criden.
Utilitzem el tacte
Per comprendre'ns,
A cegues, en silenci.

dimecres, 4 de desembre del 2013

ÉS L'HERÈNCIA

ÉS L'HERÈNCIA

És l'heréncia genètica..
La perfecció transmesa,
Més enllà.
La paranoia de les mosques 
D'esguard calidoscópic.
Les iguanes esperant el moment.



ÉS EL TEMPS

És el temps...
Que se'ns menja les possibilitats...
Que se'ns menja les preguntes...
Que se'ns menja els ulls 
I les  boques ens tanca...
Que se'ns menja el futur...
I ens ennuvola el passat...
És el temps...
Que se'ns menja sense gana
Com uns més, 
Uns altres més...



CREMAR

Cremar tossuts les ombres,
A cara o creu saber l'atzar;
Endevinar les absències
Sempre a preu fet;
Guanyar-nos impunement
Les carícies adormides,
Els Orgasmes atapeïts.


dilluns, 2 de desembre del 2013

INCONSISTENT

INCONSISTENT

Inconsistent, aplegues
Tots els dubtes,
Nous i vells, esclafant
La misèria entre els dits
Pregant la viu-viu
Entre verds llençols
Per sempre nous.



LA VEU

La veu continua ferma
Enllà de la força cega
Que domina per inculta,
Que vol callar-la amb la por
Del puny estabornidor.



BARBITÚRIC

Barbitúric úric condensant
La gris esperança vana.
Entre anhels de caramels
Desfets en llengües moixes
Deslligant els cordons
Del desesper.


TARONGES ÀCIDES

Descobrim les taronges àcides
Alhora amb la xocolata negra.
I el cafè amargant que la llengua 
Crema diu que ens mengem
Sense escrúpols,
Ara que, encara,
El gust no ens sabem.




FANALS DE GAS

Ja no hi ha fanals de gas, ara,
Ni ens duen a casa el glaç
Ni torrem la pell del bacallà.
Ni dus tan sols aquells enagos
Per poder-hi treure el nas
Encuriosit per l'enigma.


 




 

diumenge, 1 de desembre del 2013

NO VULL PENSAR

No vull seguir pensant en tu, ara, encara.

Per molt que les idees m'esbalotis i me n'alimentis els cucs amb moreres de desig, amb putrefactes paraules de dolçor despentinada...

No vull que els teus braços, esdevinguts escurçons de colors sanmartinencs,  m'ofereixin pomes obertes d'olors esborrajadors que em giravoltin els sentits comuns.

No vull, tampoc, que si no m'has de voler, així m'ho facis creure. Perquè un dia, potser ja  demà, et veurè les entranyes negres sortir per la boca en forma d'imaginades tempestes de mots incontrolats...descontrolats...vòmits encegats de plastilina emmetzinada...

No vull, tampoc, que l'oratge encoratgi contra mi les onades dessalades a cops de garvell foradat, de xarxa estripada, de llavis trencats, esquarterats pel fred del nou hivern, tallats a plom de mocs ploraners...

No sé si saps que no vull res més mai més de tu ni res del que tu em fas cap al tard amb els noms dels déus al cor, al cos, al cap, als peus, al coll... Ni que els plors vius en llurs trens de furs vells mai en un sol glop pugui prendre sense aturar-me per respirar.....bfff!

No sé si vols saber que no et sé dir que no et  vull veure, que no et sé fer veure la remor dels meus budells quan t'acostes i em desarmes amb somriures i mirades que em regiren el sopar i m'esveren les hormones i et desitjo amb delerós contracor, a contracorrent de tu i de mi i del món que ens envolta i es revolta sense pressa. 

Perquè no cull els mots qui els ha llençat per  sempre ni els reté qui els esbomba per fer mal i en gaudeix si fan l'efecte... 
No els cullen ni els retenen perquè en viuen i en respiren i orgullosos es pentinen al matí intuïnt víctimes noves...

I sabem que tard o d'hora en pagarem la penyora i el joc acabarà abans no haurà començat,  enfilats a collibè de les nostres engrunes.

( Potser així ho escriuria si ho arribés a pensar... Potser... Però no ho vull  pensar... No vull seguir pensant en tu, ara, encara).



                                                                     FI

dijous, 28 de novembre del 2013

BELLUGUES

BELLUGUES

Bellugues de nou la cua
Esperant qué?  Vés a a saber!
M'afalagues les costelles
Rebregant-me lluminosa
L'afeblida teranyina
On et deixes enganxar
De matinada...



POSEM EN HORA

Posem en hora els enzims
Vora els cons de llum
Que ens apaguen la raó
De la pell enrampada
Per contacte reflexiu
Per simpatia intuitiva



NO PENSO LES NITS

No penso les nits que no hi ets
Si et trobo durant la pluja
Regirant sota les mantes,
Amb els peus freds,
Les brases encara enceses
Per escalfar-te les galtes.

dimarts, 26 de novembre del 2013

COM

COM

Com sense voler, mai més, 
Marxares un dia ben fosc 
Abduïda per l'esclop
Dels dies llargs de setembre 
Cercares nous turons, nets,
De gent de sempre, sincera.
Renegares de les noves
Foteses, llavors esteses
En els camins de terrissa
Roja de pols escampada
Davant tons ulls entregirats. 
Veus les manoples del destí
Assenyalant el cercle roig 
De la infantesa retrobada
En aquests ulls sempre encesos.



TINC UNA BENA

Tinc una bena estimbada als ulls
Si els obro cou, si els tanco crema
Tinc una bena als ulls i no respiro 
Les pinyes, només l'olor del café.

diumenge, 24 de novembre del 2013

MENTEIX LA PLUJA

MENTEIX LA PLUJA

Menteix la pluja quan mulla,
Remulla, els troncs esberlats.
Menteix el sol quan escalfa
Les hores dels homes i dones
En dies de vol repicat, 
Caiguda lliure
I matins sense pa...

El mateix aire menteix
Quan tèrbol arronsa
Els ufans turons escombrats,
Esborronant els sentits
Cabals  i lúcids dels déus
I mor en la mar, indiferent
De gran i eterna...



AUTÒPSIA

Fes que l'autòpsia renegui de mi
I em deixi lluir la pell, d'estiu encara.
Que el bisturí de rodona punxa
Em dugui la teva idea meva.
Fes sarcàstic el minut d'espera
Retingut quan et retoques
Les robes de nit abans de mi
Quan descol.loques les teles
Pensant que te les treuré...

divendres, 22 de novembre del 2013

RETINC

RETINC

Retinc innocent l'espera
De xocolata calenta
Refaig camins embossats
En eixordadors silencis
De cafè gelat amb llet
Esmolant-nos d'amagat



ARRIBA NEGRA

Arriba negra fam buida
Cruspint ànimes incautes
Desfent cossos diluïts
En àcid làctic
Les canalles criden
Plorant invisibles
Carrers amunt



DE LA POR

De la por no sóc hereu
Ni em sento covard de tu,
Cigonya estovada.
Heretge de mots perduts
En juguesques vanes
Que véns ara, perduda,
A esbalotar-me les ànsies.







dijous, 21 de novembre del 2013

COPSAR-TE L'ÀNIM

VAIG TRAVESSAR

Vaig travessar la paret
com si fós de gelatina. 
A l'altre cantó 
no hi havia res.
Ningú. Ni terra. Ni tu.
Somio el fons aprop...
Caic, encara, xuclat pel buit. 
El remolí d'emocions 
M'esborrona l'esguard.
No intueixo encara la fí,
Giravoltant vers el no-res.



ESTRETA PARAULA

Lluny l'estreta paraula
Imaginada  sincera
Lluny el pensament captiu
Garbellat a cops de son
No em capfica cap instant
Ni cap silenci.
Cap record ni cap adéu.



ESPELMES ENCESES

Havent-te sabut estrènyer
Amb les espelmes enceses,
Somicant entre vaivens
D'esmicolades foteses,
No s'esmuny la nit,
Humida de jocs de sofre.

Et resumeixo amb un dit,
Lentament i constant el cos
Dibuixant a les palpentes
Fines ombres sense límits.
No puc però un segon
Abastar-te el pensament
Copsar-te l'ànim...



diumenge, 17 de novembre del 2013

LLUEIXES MARAGDES



Llueixes maragdes
Descolorides
Nedant sense ganes
Coberta de fang
Fent amb els llavis 
Escarafalls
Que volen ser sons
Que volen ser mots
Enmig del corrent

La ràbia s'esbrava
En intensa escumera
Esborrant-te el roig
De les genives.
M'atanso a la riba
Oferint-te les mans
Que refuses altiva
Et veig allunyar-te
Onades enllà

T'engoleix el pantà
De la vanitat crua
L'orgull t'enfonsa
Amb les joies posades
L'aigua t'omple la gola
I no pots, ja, cridar
L'últim sanglot.
La primera llàgrima 
Per tu, serà l'única
Que tal vegada
Em veuràs.

dissabte, 16 de novembre del 2013

SENTO QUE CREIXO

Sento que creixo amb tu
Quan lentament t'aprenc
Els camins
I aixoplugo el plor silent
En el pit de guirnaldes
Lluents que ofereixes
Tremolosa

Sento que romans en mi
En el bes que tot ho omple
En el mot que no descansa
El sospir que envaeix l'aire
El gemec que et buida tota
Cada nit

Sento que tot es barreja
Es confón i es difumina
Si plegats prenem la lluna
I en fem suc de mandarina
Que en la foscor xarrupem
Xops d'ànsia

Sento que sents que per mi
Ofegaries plujosa l'ofès retret
Si amb vers mots sé dir-te un dia
Que em captenia sempre en saber-te 
En llunes de cels diferents...

dijous, 14 de novembre del 2013

UN MOMENT

UN MOMENT

Un moment he vist
La melangia foradar,
humit d'àcides llàgrimes,
El teu rostre.
Sense pensar,
Me les he begudes
D'un glop infinit,
Inabastable a l'oblit.

Xuclant-te l'ànima
Pels ulls, he sotmès
L'impaciència.
He cargolat el temps
En espiral ventada,
Desitjos esbufegats
Soldant-nos
En giragonses.

Immensa, m'has perseguit
En desfer-se el temporal
Sense saber que no cal
Que et trobaré el rastre
Percebent-te en l'aroma
Que em torni el vent.

 




dimarts, 12 de novembre del 2013

INGENTS MULTITUDS

INGENTS MULTITUDS

Ingents multituds d'ànimes
Maldestres duent febles
Crosses esquerdades.
Provant de caminar junts,
A cada pas trontollen
Sense albirar l'horitzó.

Perden de vista les lluernes
Que els guien endavant.
Desorientats, no avancen 
Per no caure altre cop.
No saben, ulls embenats,
Que el camí avui és pla.
Que la via fa baixada
I ja no ens calen sabates.

Mentre, però, somrius
Amb els ulls mig clucs
Foradant-me les pupil.les
Cremant-me les pestanyes
Volent-me amb els dits 
Entendre en cada carícia.





dilluns, 11 de novembre del 2013

SOBTADAMENT

SOBTADAMENT

Sobtadament la foscor
T'atrapa
Se t'enduen els braços
Invisibles.
I te'n vas.
L'escorça del record
M'ajuda
M'ensenya 
La lleugeresa del temps


AIXEQUES DEL LLIT

Aixeques del llit el vol
Les mantes per terra suren
Mentre suen els llençols
Les aromes abraçades,
Dissoltes en mil gemecs,
Llançades a rinxolades
En la dolçor de la nit



VULL LES LLETRES

Vull que m'expliquis les lletres
A cau d'orella, fluixet,
Escoltar-te-les callada
Sentint-ne l'alè tallat
Veure-les sortir 
Poc a poc del desglaç,
Espetegant-te en els llavis 




diumenge, 10 de novembre del 2013

MAI SEGUIRÉ

MAI SEGUIRÉ

Mai seguirè la bruma incerta
Blava negra mal pintada
De les pedres que gemeguen
En sentir-se trepitjades
Ni la boira que rellisca
Damunt seu de matinada.

Mai l'enyor omplirà els somnis
Tant de temps esgarrinxats
Entre antics efluvis púbers
D'infanteses esgarriades.
A cops de crit d'espardenya
De trumfos, cigrons i mongetes,
Molta ronya i poca aixeta..

Mai el sol humit de cap hivern
Refredarà els ossos revifats
Amb cada engruna de temerària 
Fusió carnal desfermada
Fisió de nuclis d'amor rebentat.

dissabte, 9 de novembre del 2013

LA VIDA GOLAFRE


   La vida se'ns menja, golafre, en cada pas endavant, en cada pas enrere; en cada persona que ens presenta i en cadascuna de les que se'n van, de les que se'ns endú. I és quan ja no ens caben més records que comencem a recordar els més vells. Quan d'una revolada tornem a ser joves, a fer-nos petits altre cop. Ara per sempre.

   És llavors quan ens comencem a fondre en negre, a través d'un núvol flonjo que prova d'envoltar-nos, a poc a poc, amb traidoria i sense avís, el dia que tornem a entrar a casa pensant que ens hem oblidat les claus i veiem que les duem a les mans, que fins i tot les havíem fet servir per tancar la porta en sortir, minuts abans, i tornar a entrar per a trobar-les, fa un moment. "Cabòries", pensem aleshores. Tenim tantes coses al cap! 
   
   I passa el temps. I no ens n'adonem ni tornem a pensar-hi. Fins que un dia sortim de casa, agafem l'ascensor, baixem, obrim la porta del carrer, sortim i, "ostres, el gas!". I tornem a obrir la porta del carrer,ntornem a entrar, correm fins a l'ascensor amb l'ànsia als peus i en aquell moment el veiem tancar-se sense haver-hi arribat. Com no podia ser d'una altra manera, algú l'ha cridat des de l'àtic... Tremolem d'angoixa llavors i maleïm la mala sort. Quan finalment arriba l'ascensor ens hi entaforem amb presses desfermades. El trajecte es fa llarg i piquem de peus, nerviosos. Arrivem al quart, no sabem on tenim les claus, ah sí a la butxaca, calla, no, a l'altra, aix no, a la cartera. Obrim, ens esllavissem fins a la cuina i comprovem, alleujats, que el gas està apagat i amb la clau de pas tancada. Amb tot això hem perdut deu minuts...Ara perdrem el  bus, no arribarem a temps d'agafar el tren, haurem d'agafar el següent mitja hora després, arribarem tard a la feina, el cap ens esbroncarà, si això es repeteix em faran fora, no tindré feina, hauré de deixar el pis, moriré al carrer...

   Continuem passant els dies, mesos tal vegada, i la rutina s'esdevé sense més ensurts. De tant en tant pensem en aquelles llacunes que tant ens havien preocupat i ja no els donem importància.

   De vegades penso que portem de fàbrica, empeltada en el crani (uns en el frontal, altres en un parietal o fins i tot en l'occipital), a manera dels xips que duen, o han de dur, els animals de companyia, una microxeringa, que ens va inoculant a poc a poc petites dosis del virus de l'oblit. Que amb cada mal de cap, físic o mental, que patim s'activen una sèrie de mecanismes que prémen una mica més endins l'èmbol d'aquesta xeringa, injectant petites quantitats d'aquests microorganismes amb cada problema, ansietat, por, trasbals, etc. 
   
    Arriba el dia en que de debò t'has deixat el gas obert, o l'aigua, o fins i tot els fogons...sort que eres a casa i la cosa no ha passat d'una olla cremada. Te n'has adonat per l'olor de socarrim però imagines què hauria pogut passar si haguéssis sortit... No vols anar al metge. Penses que això que et passa és de gent gran i tu et sents massa jove per ser vell. Et fa vergonya explicar-ho.

   Però el núvol es va fent dia a dia més espès i més fosc. Tens amics dels quals sovint oblides els noms. Fins i tot  no recordes els noms d'alguns familiars, llunyans o no tant. Gent que t'envolta et gira la cara i els veus dur l'index a la templa, "se li'n va l'olla", els sents remugar alguna vegada...

      Ahir et va caure la forquilla mentre dinaves i no vas saber agafar-la. Et mirava i et veia prendre-la de manera diferent a com t'he vist fer-ho tots aquests anys. Ja no l'agafes com si fos un llapis. Ara ho fas de la mateixa manera com agafaves, anys enrere, l'espolsador de les catifes, dels matalassos. ( Ara m'ha vingut al cap l'expressió que feies servir per a renyar-nos quan cometiem alguna malifeta: "Vine aquí que t'espolsaré" o "Veniu ara mateix si no voleu que us estovi"). Crec que ja sempré més agafaràs així els coberts, com tement que et tornin a caure, com sense voler deixar-los anar mai més, no fos que la propera vegada no els sàpigues mantenir entre els dits tremolosos. Sé que tens por. Que no vols pensar que un dia potser t'haurem de péixer.

     Sé que tard o d'hora, si arribo a fer-me vell, no podré controlar els esfínters i ho embrutaré tot; que tal vegada no em respondran els membres i no sabré caminar; que em serà impossible menjar i beure sol... Sé també que no voldré ser una càrrega per a ningú...

      Sé que el meu cos rovellat romandrà estès en un llit i no em tornaré a aixecar, tampoc, pels meus mitjans. Sé que el meu pensament ja serà lluny. Que em parlaràs als ulls apagats, sense les nines lluents que coneixies. Sé també, per fi, que se'm perdrà la mirada més enllà dels teus mots i no em caldrà res més que esperar passar la boira i fondre-m'hi gota a gota...


                                                    FI

    

   

DE VEGADES LES URPES

DE VEGADES LES URPES

De vegades les urpes
Em sagnen gratant
Parets innobles que
Em retenen escurant
Els dies tenebrosos.
Quan no arribes, ni véns.
Quan fora de mi no hi ets.
Quan romans, presonera
Esmaperduda, en un racó
De l'últim record que viu
Navegant a la deriva
Pel fons de la mar
Amagada de la primera
Neurona que et va estrènyer;
De la sinapsi que em prengué
Per sempre els pensaments
I te'ls donà de franc...



PROU SÉ

Prou sé que l'albada
M'embafarà de llum
Malgrat la lluna es fongui.
Que amb la sola il.lusió
D'enyorar-te sempre,
Tindré prou esma
Per sobreviure't.

dijous, 7 de novembre del 2013

ON SÓN

On són els ous tous
Que vaig estendre
Damunt bassals
Perquè posessis
Els peus 
En travessar-los?
On les sandàlies
Lligades dessota
El llit?

On resten aquells somriures
Que regalaves d'amagat
Quan ningú no ens mirava?
Quan ningú endevinava
Que guardàvem urgències
Nues, còmplices en verd fluor
Il.luminant les estances?

On vares deixar penjada
La ironia dels teus passos?
L'humor negre de l'amor
Sense permisos, 
Sense límits ni topalls?
 
Veig el teu clatell amatent
I no puc estar-me d'un
Mossec a traició 
Abans que marxis..

dimarts, 5 de novembre del 2013

PASSES EL TEMPS

PASSES EL TEMPS

Passes el temps, 
Tots els temps,
Rumiant-te les ungles
Fins encetar-te els dits.
Fregant-te amb les mans
El rostre llaurat de records
Sense païr cap llàgrima
Sense pulir cap oblit.



SAPS QUE ET VEIG

Saps que et veig 
Pel forat del pany
Que te m'ensenya
Vaporosa, lleugera.
Per l'espiell
De la porta
Del somni
Que se t'endú
Deformada
Al matí.
Per les escletxes
Dels finestrons
Quan et despulles
I et fiques al llit.

I espero que em busquis
Després de les boires,
Deprés dels neguits.


DEL SOMNI PEFUMADA

Del somni perfumada,
Disbauxa eterna, 
Bogeria inacabada 
De plaer esborrat, 
Melodia d'oblit en surts  
amb les vambes molles.




La dent

   Avui se m'ha trencat una dent! 

   Direu, potser, que això és una cosa sense importància, que vagi al dentista i que ja m'ho arreglaran. Però les coses no són tan senzilles...el dentista costa un ull de la cara i  jo els necessito tots dos. Encara que només en tinc un i mig perquè resulta que l'ull dret, el meu ull dret, nomès serveix per tapar el forat de la seva conca ja que, en ser un ull vago pràcticament no hi guipa res... No sé si el dentista me l'acceptaria com a bescanvi per a una dent nova...

   Potser em demanarà un ronyó però sospito que tard o d'hora també em caldrà tenir-los tots dos a ple rendiment, no fós cas que la pròstata comencés a defallir i entre una cosa i una altra...enfiléssim abans d'hora el camí de l'urna..( vull ser incinerat... posats a ser catalèptic sempre serà més ràpid ser cremat viu que no enterrat).
    
   Com deia, avui se m'ha trencat una dent. I no és cosa de broma perquè és la dent de mossegar-me les ungles... Això em té trasbalsat perquè, a veure... Jo les ungles me les tallo bé, tant amb estisores com amb tallaungles, sempre que siguin les dels peus o bé les de la mà esquerra.. Ara bé, les de la mà dreta només me les puc tallar mossegant-me-les ja que sóc un inútil total per a fer servir cap estri o eina amb la mà esquerra - ni estisores, ni tallaungles, ni pinces, res...- (Tan sols hi ha tres coses que faig util.litzant la mà esquerra però no les diré aquí. Qui vulgui saber-les...) Així que tan sols em quedaven dues opcions: o fer-me-les tallar per una altra persona o mossegar-me-les. La primera ja no és possible, sense pagar, perquè la meva parella i jo ja fa molts anys que convivim i ens coneixem els pets... I això de tallar-me les ungles està molt bé en els primers temps però ara... A part de que ja tampoc no hi veu gaire i, els dits, els necessito. Anar a un "todo uñas" em fa vergonya...i per trobar-hi sargantanes amb llengúes bífides millor em quedo a casa.
 
   Doncs ves com ho he de fer ara.!! 

   Era una dent que ni feta expressament. Havia desenvolupat una precisió centmilimètrica.. Escapçava les ungles i les arrodonia d'una manera homogènia i estèticament insuperable... Ara hauré de deixar-me créixer les ungles de la mà dreta fins que em mori i més enllà perquè continuaran creixent llavors en companyia de les del peus i la mà dreta i els cabells... I qui sap? Potser algun dia sortiré en alguna revista del cor o en totes elles, en la secció de curiositats com l'home amb les ungles de la mà dreta més llargues del món...O fins i tot en el llibre dels Rècords...


   


diumenge, 3 de novembre del 2013

NO SÉ, NI VULL

NO SÉ, NI VULL

No sé, ni vull, saber-te absent
En nits de guirnaldes perdudes
Penjades dels ulls cecs, avui,
De la lluna nova.
No et sé fer present encara
Quan difuminada, etèria,
T'estens oberta, coberta
De plomes de colibrí. 



SIRENES 

Voles damunt la llum,
Plena de fum,
De l'aigua rebel 
Del mar en calma.
De l'aigua 
Que en remolí
Centrifuga 
Els teus sentits
I avança...
I al fons arriba
Neta
I pren impuls
I puja en sifò
Creant bombolles
De gas simfònic,
Música lliure.
Encants de sirenes
Cantant a capella
Cançons d'amor
Encarcarades





dissabte, 2 de novembre del 2013

TENYIM LES HORES

TENYIM LES HORES

Tenyim les hores espesses
Amb cloïsses aixafades
Espremudes amb draps
A cops de martell.
En collim els sucs per fer
Inventats colors nous 



GOTES DE LLUM

Gotes de llum volent
Esdevenir membre
Mentre les galtes
Esgoten rogenques
Vergonyes .
Mentre les dents
Picossegen afalacs
Plens de mentida.
Mentre les llengües
Entreteixides
Netegem urgents
Amb el lleixiu de les àvies
Abans no es desfacin
En retrets de pluja àcida,
D'urani intravenós
Ejaculat a dojo.


divendres, 1 de novembre del 2013

NIMIS ESQUERS

NIMIS ESCUTS

Nimis escuts de porcel.lana
Abandonen les neurones
Deixant entrar amor cec
A cullerades.
Penses que no, que
Mai més se t'obriran
Els ulls
Mentre estimis boja.
Mentre creguis que és
L'últim esternut del virus
Inflat en solitud fins ara,
Que sense defenses
Aculls l'amor encisada.
Mantén-te, però, desperta
Mentre et dónes tota,
Posa coixins de plomes
Sota les natges obertes
I omple't fins al capdamunt
De frenètica follia...




ESVAEIXO L'ESQUER

Lluny, esvaeixo l'esquer
Esborrant-te l'esguard,
Desclavant-te l'ham rovellat
Dels ulls plorosos 
Que ja no em volen,
Que ja no em miren..

dimecres, 30 d’octubre del 2013

FURGO

FURGO

Furgo les notes etèries
De la cançó més humida
Escolto com restes callada
Xiuxiuejo a l'oïda
Paraules despentinades
Carícies sense vestit


HE VIST UNA ÀNIMA 

He vist una ànima en pena
perduda allà mateix.
En aquell cos 
on es perdé la meva.
Aquell de les frontises rovellades
Que no la deixaran sortir
Aquell de les claus oblidades
Aquell del most que embriaga
Aquell que menja i despenja
Les llavors de la rancúnia



dimarts, 29 d’octubre del 2013

PETS DE MONJA

Excretes secretes veus
D'animals fabulosos
Respirant en calces
Estretes.
S'obren pas eixint
Per la porta del darrere
Cada volta que somrius.

Comences a riure fort
I més envermelleixes
Les galtes i el front.
I et ploren els ulls sucats
De disbauxa desfermada,
Rítmiques convulsions
T'estrenyen l'estómac,
Un fil de licor de pruna dolç
S'esmuny cames avall.
Com pets de monja verge
Arraulida en el seu jaç.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

RECORDA'M



Recorda'm quan trepitgi
La difusa línia boirosa
Del somriure sense fi.
Recorda'm quan 
Se m'esborrin
Dels ulls les espurnes 
D'esperança.
Quan els laments 
No m'atrapin,
No se m'escoltin 
Les queixes
Ni em despertin 
Els retrets  

Quan la foscor oliosa
Del darrer sospir
M'envolti de sucre fós.
Suin licors  amargants 
Les nafres obertes
I la llengua se'm faci 
Cartró fumat, 
Pedra tartera.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

XOPA



XOPA

Xopa de blaus l'esponja crema
Regalimant flors de tinta xina.
Dibuixo, ara, estels retallats
En grans pètals de suc de taronja.
Esperit de vi desfent cadenes
Polpes vulvars eixint sofertes
De matins assolellats
Gespa molla tota xuclada
De frenètics desespers


ESCALES AMUNT

Escales amunt 
no hi ha res 
que no et perdoni...
Escales avall 
no hi ha més 
que l'infern...
Però tu no hi ets..
Encara.


T'HE VIST

T'he vist ressorgir calenta
De tous embuts embafats
Desembussar llunes negres
D'eternes nits esgotades
Esbravant carxofes roges
En càntirs de dolç anís
I encendre els matins a dojo
Esmorzant-nos sense pell.



divendres, 25 d’octubre del 2013

LLUNA CURIOSA

LLUNA CURIOSA

La lluna, curiosa, em vigila
Aixecar el vol vers el matí.
Arriba ple de sol, ple de tu.
Em piques, còmplice, l'ullet
Em dius fins demà amb un bes
Que roman, ple de llet, espès.



NO TINC HORES

Ja no tinc hores per descobrir-te
Ja no tinc gestos per oferir-te
Ja no tinc ganes de conquerir-te
No tinc espai per aixoplugar-te
Només un bes per acomiadar-te


A CORRECUITA

A correcuita ens mengem la vida
Descorrent fines cortines,
Deixant caure negres telons.
Desfent les endevinalles,
Escrivint velles troballes,
Descrivint els mocadors.
I amb els nassos plens de mocs
Tornem de vells a ser xics
I ens n'anem jugant a boles
Tornant a néixer de morts.

dijous, 24 d’octubre del 2013

GLOPS D'AIRE

GLOPS D'AIRE

Respiro flonjos glops d'aire.
Costen d'empassar, sencers.
Inspiro, a miques, petits núvols
De foc cremant-me la gola
Restes de tu buidats als pulmons.

Bec confús un nus del teu alè,
Em destapa les vies mortes
Deixant córrer dins meu,
Fluidament, un flux regalat
En turqueses somnis esclaus.

Ja no cauen mandarines, no,
En despullar-te'm per sorpresa
Ja els raïms s'han fet vinagre
Les figues són, ara, pansides
I els presseguets podrits...

Malgrat la vida ens empaita
Boquegem encara els vents
De tardor, avui; demà d'hivern.
I ens escalfem inflamant-nos
De desitjos combustibles.



dimecres, 23 d’octubre del 2013

RAIG D'OLI

RAIG D'OLI

El llarg raig d'oli, vessant
Ignorat pels forats del desencís,
Taca l'estesa nuesa, impregnant
El calvari dels ossos viscuts 
Sempre a correcuita.
Sempre amb pressa morta.


CARÍCIES GARRAPINYADES

Carícies garrapinyades
Amb mel de pell calenta,
Per postres, havent sopat.
Xarrup de llavis inquiets
Amb bombolles de saliva
Per brindar lluents abans
De caure d'esquenes,
Plegats, rígids, absents.


SURTS DEL LLIT

Surts del llit 
sense ungles.
Fas cafè suau, 
beus amb ànsia.
Desperto esgarrinxat 
Amb tes urpes 
clavades al cor.
Somric de dolor 
Desmenjat.







dilluns, 21 d’octubre del 2013

DORMS

DORMS

Dorms
Els ulls oberts,
En blanc
Retens el somni
Despulles
L'òrfena nit de lluna
Tafanera
Sospires encara nua
Entapissada
De petons escollits


VENES

Et deixaré perdre la por
Quan entre els cingles
De les costelles
Em naveguis pel torrent 
De les venes inflades
Bevent-me l'enteniment.

Et perdré la temença
Quan tornant a peu,
Cansat, suat i moix,
Et pugi els turons 
I els baixi pel dret
I em perdi en la cova
Dels renecs oblidats.


diumenge, 20 d’octubre del 2013

MENTRESTANT

MENTRESTANT

Mentrestant, 
La cigonya posava ous
De través enmig del  no-res, 
Entre la immensa buidor 
Dels pecats retardats, 
De les pors callades
Dels silencis perpetus
Ballant lliures d'amagat.


REMOLÍ

Em lliuro dòcil, endormiscat
Al remolí ferotge d'uns ulls
Verds centrifugats de vidre fós
Un somrís tenaç, de voràgine 
Xucladora d'esperits simpàtics.

ALESHORES

Aleshores, en aquell
Instant impertorbable
Vaig veure les ànsies
Posseïnt-me dolces.
Abraçant-me furioses
Enmig dels boscos
Els anhels submisament
Inconfessables.








dissabte, 19 d’octubre del 2013

CREUEM DE NIT

CREUEM

Creuem de nit, 
Urgents,
Estanys lúbrics, 
Transparents.
Creuem de nit, 
Atordits,
Estrenyent-nos 
Els canells,
Desfent retorçats 
Cordills.
Rodolem entre 
Bunyols de vent




REFÀS

Refàs camins tancats
Esporgues de rocs 
Punxeguts les vores
Del rierol antic.
Camines lluny 
Pel vell sender
Il.luminat amb nous
Senyals de verd.

La ploranera boira
T'impregna els vestits
Xopant-te llaminera
Les natges crues,
L'ampit dels pits,
El pubis tou ofert
Sense avarícia,
Sense destorb.




divendres, 18 d’octubre del 2013

ULLS VERDS

ULLS VERDS

Ulls de verd aigua dolça
profunditats immenses
curulles de peixos crus.
Aquàtic desordre lliure
d'esglais evitats,
i sangs compartides
d'espès fum oliós.


CRITS LUBRICATS

Crits lubricats, empesos
En vespres d'opaca llum.
Amagats de les destrals
Ens tenim sota la neu
desfent la fredor que
rodolant ens crema.


NO ENS MOU LA NIT OBSCURA

No ens mou la nit obscura
ni el dia temem plujós;
Fruim plegats els matins
de sol que estenen, clars, 
i ens il.luminen, els cossos
encara nus.

Reflexes sa llum i encegues
L'esguard que et tenia, humit,
En les costures obertes
Que m'ofereixes nits i nits
I desitjo dies i dies 
Entre fums d'oblit oblidat,
Entre vapors d'olis promiscus.








dimecres, 16 d’octubre del 2013

DIBUIXEM UN LLAMPEC


Dibuixem ofegats el llampec
Del plaer, la llum del final
Del túnel rodó.

Ens intuïm aturant l'instant.

Congelem el tro primitiu
Que ens omple els porus
I creix i explota i destapa

Les vies mortes de flux.

Però el luxe d'esquivar-te
No em puc permetre, ni vull.
Ni vull, mai, comprendre.

Únicament desnodrir-me.

I fer-me passar la gana
Amb xarrups d'espessa
Boira líquida, rosada,

Suant de la teva pell.

Filtrant-se epidèrmica
Sense final possible.



dimarts, 15 d’octubre del 2013

AHIR

AHIR

Ahir veia els teus rínxols
Abraçant la llum indecisa
Del sol entre les cames
Avui, finestres tancades,
No hi ha rajos de luxúria
Envoltant de lluny la pausa.


ESPREMS

Esprems les últimes gotes 
dels temps que s'esgoten, 
que degoten llàgrimes 
sense sal, destil.lades 
en cada bes regalat...


DIFUMINEM

Difuminem la fina línia
On tot s'esborra de cop
Un dia.
El límit on ens tornem
Ingràvids, lleugers.
Quan l'atracció 
No ens atrapa i surem
En el buit.


URGÈNCIA

La fonda urgència, tossuda,
dels vells mals, estesos, vius,
devora amb punxegut deler
els mots d'amor amagats,
estalviats amb avarícia...


VIUS EN LA NIT

vius en la nit d'ahir
pensant sempre 
obrir les terroses
hores d'insomni.
escatir els minuts 
de son profund
on ens trobem
sempre sorpresos.








diumenge, 13 d’octubre del 2013

EMPRENC EL VOL



EMPRENC EL VOL

Emprenc el vol,
de nou, sense tu.
Lliure d'aiguats,
de terratrèmols, 
de fangars esmolant
les urpes vora meu
Pesant-te en les ales
la culpa.


NOMÉS.

Només em vens
prunes aigualides
assegudes al sofà
menjant passes
sense pinyol.
Mandarines esgranades
pel broc gros,
raïm sec 
de pota negra.


INVIERNO

Invierno de cofres vacíos
Que sigiloso acercas, fétido,
El aliento de la tormenta...
Que el frío del río expandes
Entre las mortales almas
Congelando taciturno,
Los abiertos en canal,
Deseos del mundo.

ENS ESTIMAREM


ENS ESTIMAREM

Ens estimarem
Fins que el món desperti
Trobant-nos amb els ulls
Clucs. 
Estesos vora el riu
De les ànimes perdudes
Esllavissant amor
Pel marge


VOLDRIA

Voldria amagar-te les ungles 
Entre la roba bruta 
O a rosecs escapçar-les.
Però et prefereixo salvatge
Malgrat que els ulls 
M'esgarrinxis


INVISIBLES

Invisibles llaços nuats 
gola a gola,bes a bes,
llum a llum, frec a frec.
Envernissen les hores
Coent l'amor a foc lent
Amb papallones rosades.



dijous, 10 d’octubre del 2013

ENTRE VELES

ENTRE VELES

Entre veles desplegades
Inflades de vells sospirs
Et retrobo fugissera
Allunyant-te mar enllà
Cercant nous horitzons
On recordar que era teu.


MOLT MÉS ENLLÀ

Molt més enllà
D'on t'esperava
Assegut,remenant
Pedres rodones,
Molt mès enllà,
Hi havia l'enuig 
Deixat estar
Provant copsar 
la mirada.


VEURÀS

Veuràs les vores de la mar
fer pampallugues negres.
Sabràs que el sol s'acaba,
s'apaga, no hi ha més
que un instant abans
no peti l'horitzó.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

CONFONC XÀFECS

CONFONC

confonc sovint 
els estris nous
que em fas 
emprovar d'esquena 
al món 
els dies que el sol 
golafre et menja
les angúnies 
d'escoltar-me...


COR DISPERS

El cor em corre dispers 
Sentint caure transparent la pluja
Quan el teu núvol llampega.
I trona l'espessa nit fosca
Cercant-me darrere els vidres.



XÀFECS

xàfecs damunt la mar blava
canviant l'ordre dels gemecs
d'amor absurd que agafa aire
endolcint les hores tristes,
d'absència, d'inquiet anhel.




diumenge, 6 d’octubre del 2013

ULLS ENNUVOLATS

ULLS ENNUVOLATS

Ulls ennuvolats,
Galtes vermelles.
Maleeixes el foc 
Que et crema
Les orelles.
Que et crema els ulls
I els fon en blanc.
Que se t'endú 
Del camí emboirant
Els pensaments
De roja febre.



PASSEIG VORA EL MAR

Passejo vora el mar
Trepitjant la sorra negra
Que em pren els peus,
Se'm menja els dits,
Se m'empassa famolenca
Pensaments d'aigua salada.

Els deixaré en eixa riba
Colgats d'arena tova,
Covant-se eixancarrats.
Quan la primavera torni,
Farcida de tots els vents,
Els obriré sense pressa




dissabte, 5 d’octubre del 2013

PASSEGES ENSOPIDES OMBRES

PASSEGES

Passeges indolent l'esclava
Nuesa estovada de pluja.
Amagats esguards esgoten
Les hores mirant-te.
I rius amb els ulls lluents
Plens de sarcasme moll.

I esgotes, confusa i difusa,
Els mots guerrers, feréstecs,
Esvalotats i alhora tendres.
I miro enllà, lluny rere teu
Per comprendre l'enyor...


ENSOPIDES OMBRES

Ensopides ombres 
Esteses vora el llit 
Ple de neguits
Solitaris, espessos, 
Ofegant-te els nassos 
Amb aromes a raig fet.

dijous, 3 d’octubre del 2013

OBRES EL DIA

 OBRES EL DIA

De nou obres el dia amb les dents,
Encara fosc, fora les cortines humides.
Les parpelles volen tancar-te la mirada 
Un badall et desperta el món altre cop.


SUOR DE TARDOR

Sents la suor de tardor humida
Fent fora l'estiu que no es deixa
Que roman estès panxa enlaire
Sobre el món bullent de migdia
De perpetu sol ardent.


ESPERIT INNOBLE

Copses l'esperit innoble
De mil hores perdudes
En tantes tardes esgotades 
Sense haver sabut aturar
errants, els pensaments
que et devoren


MELOSA MANDROSA

 MELOSA

Et torno a veure, melosa,
Dolça com sucre negre
Desfent-te als meus llavis
En humida font inesgotable
De delícies compartides
Un cop més...


MANDROSA

Estires mandrosa els braços
Deixant anar la nit pels ulls,
Pels peus, pel nas, per tot...
El badall et desvetlla els ossos
Obrint-te en una escletxa
De llum viva, cridanera.


RES TEU

Res teu m'és sobrer
En els temps ocults.
Tota plena et vull avui
Que sagna per un forat
La il.lusió i apedaces
Amb fil negre la ferida.

L'ÚLTIMA FEBRADA

Lluny l'última febrada,
torna ufana, vencedora
l'anyenca, vella timidesa.
Res no dius, ho penses tot.
I em desfaig per un sol mot
deixat anar com si res...


 

diumenge, 29 de setembre del 2013

PETONS DE CAFÈ

El mots callen de matinada.
S'enganxen a la gola seca
I s'arrapen dins els colls,
Afònics de cridar noms
Absurds, inexistents.
Inventats per fer destrosses
En cors glaçats, ressecs,
Endormiscats de negra nit

Et sento dormir somiant-te
Els ulls tancats dins els meus,
Les pells a frec d'albada,
Juntes, enganxades en un plec
De cau d'orella. Boca a orella.
Geminades. Remugant de nou
Fluïdes paraules, passions
Intactes encara incertes.

Em fa por que te'm despertis
Si moll desperto cridant-te 
El nom per si no et trobo
Vora meu al voraviu aspre
De la vànova estampada,
Esborrada, esvaïda de colors.
Però apareixes sorneguera
Fent-me un petó de cafè...







divendres, 27 de setembre del 2013

GAMETS


Esquinçada música 
de gamets estabornits
Esperant que arribis
A insinuar-los.
Cossos latents 
En freda hibernació
Constant.

Despertars dels molls
Dels ossos inconscients
Jacents sota capes
De vergonya oliosa
Suant entremaliada.

Estràbics esguards
Innocents vetllen
Els núvols de la nit
Tancada amb dobles
Candaus sense claus.

Perquè no puguis
Despentinar els pits
Queixosos, d'orfes
Carícies sense frec
Ni rusc de dits
Brunzint delerosos
De ser-hi lliures
Furgant ben endins.




dimecres, 25 de setembre del 2013

TARDOR

Percebo en l'hort 
Dels desgavells
Els efluvis de ceba
Dolça que deixes 
Lliures, armònics.
Seguint, tafanera,
Les empremtes
De les passes
Que em cauen 
Del cos anyós
En els dies fluixos.

Ancores els braços
En tels d'espines
Punxegudes
Esperant els ors
Que n'ixen lluents
Quan a les palpentes
Les esprems entre
Les dents amb força.

I els teus peus 
Juguen amb les pinyes
Caigudes. 
Rodolant-les lluny
Fins que colguen
Sota el fullam
De la tardor 
Que arriba neutra
A casa nostra
Quan no hi ets...

dissabte, 21 de setembre del 2013

CAVALLS

CAVALLS

   Sé que cerco en và cavalls pèl-rojos fugint porucs de l'herba seca.T'hi veig nua cavalcant finestres enllà dels mots que et vaig escriure... Sé que ja no em mires les vergonyes ni m'esprems els records escampats en aigua bruta, salada de sofre que bull entranyes endins. Sé que t'ofega respirar el meu nom en les llargues matinades que no acaben...
 
  Sé que la calitja dels teus ulls tan sols precedeix l'últim miratge d'aquells dies dins la cova, quan no volíem sortir-ne, quan ens hi escalfàvem els freds i ens érem ígnis estels fonent-nos en un únic forat negre... El nostre forat negre... I que la fi del món no esdevindrà sense nosaltres...

   I sé, com tu saps, com tots dos sabem, que no ens estendrem més la roba bruta en sortir mandrosos del llit cada matí després de l'amor; cada migdia de ressaca, moixa de mil actes furtius, amb les sabates a les mans; cada tarda de migdiada humida d'afalacs i massatges hiperbàrics en abraçades estretes; cada nit, en fi, que repetíem les nits passades, les nits urgents, les nits insomnes, les nits terrosses de brous compartits, de fluïds barrejats i sabors esmicolats en polsims d'esfereïdores gotes de suor esbandit...

   No vull saber, però, que mai no tornaràs a passejar el ventre per la meva esquena quan em creus dormir; ni jugaràs amb la molsa del meu pit mentre mires per la finestra els estels que vetllen la lluna plena; ni m'oferiràs les pigues dels pits quan em vegis amb gana; ni els teus llavis buscaràn en la foscor dels llençols la humitat del batec retingut, esperant-te per omplir de joia desfermada els teus racons fins ara meus...

   No vull saber, no, que el record del sol amagat sense voler sortir,  avergonyit de trobar-nos encara amb l'amor posat, ja tan sols serà oblit. Ja no somiarem junts que el matí ens trobarà abraçats ni obrirem el balcó perquè tothom ens vegi amants i ens envegi amb destorb...

   Ja no vull saber res, no res...

   Tan sols sé, segur, que m'acompanyarà arreu el teu record; que siguis on siguis, estimis qui estimis, et donis a qui et donis...sempre un somrís de melangia mastegada t'omplirà el rostre quan em pensis... I potser, qui sap! 

FI

   
  
 

dijous, 19 de setembre del 2013

OBSCUR

OBSCUR

Obscur  desig de cossos
Massa tous i vius encara.
Impurs esglais obscens
De postres sense batre
A punt de neu.
De vins novells
D'agulla morta...


CAPUTXETA VERDA

Espurna que peta
Dins les orelles
Del llop ferotge
En cridar urgent
La destralera passió
De la Caputxeta Verda
Perduda en el Bosc
Dels adéus per sempre.



Sé que cerco en và 
cavalls pèl-rojos 
fugint porucs 
de l'herba seca.
T'hi veig nua cavalcant 
finestres enllà dels mots 
que et vaig escriure...





M'EXCLOUS

M'EXCLOUS

M'exclous de tu
amb un somriure.
L'acabo copsant, il.lús,
com el mateix que 
m'acollí un dia...
Però, avui, amaga
mil llàgrimes de suro..


GRANETS

Respirem espessos
granets d'oxígen,
entretallats,
boques obertes
com peixos fora 
de l'aigua quan,
exhausts, ens deixem
anar de l'amor.


NUES

Nues les hores dels anys
Perduts entre parets estretes
De pedra malmesa pels vents
Del sud, calents, humits.
I dius adéu sense recança...
I tot l'enuig que m'envolta
Acaba sotmès, ara només,
A l'ofec de la teva llengua
Pintant-me de blau les dents.
Assaborint-me golafre 
Abans que em diguis l'adéu.


ROBES NOVES

Estripem les robes
Per fer-les noves
Avui que no calen
Que pell amb pell
Enganxats morim
En cada vaivé feroç
Damunt la gespa
De nou humida.


FEIXOS

Feixos d'ombres molsudes
Trepitgen els cossos estesos
Sota les branques nues 
Del llum que penja apagat
Del sostre final del desig
Acabat...