dissabte, 6 de juliol del 2013

HUMILIADA

HUMILIADA

Recollies  pell sobrera. 
Te la vesties de nou 
mentre el sol et torrava 
les entranyes. 
Humiliada, 
ell s'endugué tot l'odi, 
 no se n'escaparia.


VEUS

Torno la veu a callar 
per sempre més 
i l'engany m'acull, 
com sempre, desitjant 
fer-me deutor dels afanys 
que ens dèiem ahir 
sense saber res
encara.

Torna el pensament
a fluir, pesat, lent,
per a tu,  sempre igual.
T'imagino diferent
i no puc deixar 
l'hora trobada, capaç,
Indiferent, com totes
les hores del món.

I em deixo tancar el ulls
per la son, que no pel
somni, difús, absent.
I treno la nit entre
badalls, que no sospirs.
Inquietuds salvatges
que desvetllen vells
futurs de ser-nos.
Vells futurs de res...


 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada