dissabte, 31 d’agost de 2013

A COPS

A COPS

A cops de peu 
busques claror 
darrere els tèrbols 
somnis que et mengen 
impunes les ilusions. 
Lluites la vida penjant 
la roba de la tristesa,
Caus, t'aixeques nova,
I mires lluny,
Plena de  força,
Un cop mès...


 VIUS

Vius per damunt 
dels teus misteris 
com fent veure 
que no em veus, 
només sentint 
que et sento boja 
quan estimo 
la teva manera 
d'estimar.


SAPS

Saps que el temps perdut
Ens recorda que no savíem
Que se'ns acabava quan
El teníem tot per davant
Ara s'esmuny per sempre
Fonedís com és.








SENSE FRESSA

SENSE FRESSA

Trepitjo la neu verge
sense fressa.
Sense fer-hi empremta,
sense deixar rastre.
Lleugera, em segueixes
De lluny, transparent
Als meus ulls.


LLEGEIXO

Llegeixo en el meu cos
Cicatrius de sang fosca
Envoltant-me els pensaments
Immadurs en un cervell
Verge ple de tu. 
Ànima nova després
De l'amor trinxat.


HIBERNAT

La remor de mar 
Roman encara nova
Avui que tot ha acabat.
Hibernaré la rutina
Dels dies curts
On sols tu omples 
Les llargues, 
Fosques nits
De tots els hiverns.







dimecres, 28 d’agost de 2013

TORNES ENRERE

INSTINT

Instint de colls oferint-se
Nus als petons imaginats
De segles perduts en l'enyor.
De joves clatells aferrats
Amb pells de dits
Garratibats.


TORNES

Tornes enrere, sencera,  
amb els ulls regirats, 
el nas obert i la llengua morta. 
Doncs mai esculls 
escoltar la veu que 
en la nit xiuxiueja
El teu nom.
El bressolen les ànsies 
Que em  plouen
De velles goteres,
Tossudes, persistents,
Del sostre dels temps
Dels teus dies viscuts.










dimarts, 27 d’agost de 2013

COMENÇAR DE NOU

COMENÇAR DE NOU

Començar de nou
Esperant tenir-te 
Oberta, humida,
Regalimant sopes
De peix a raig.
Parlant-me tova
Rebent-me els
Calfreds de tèbia
Febre.


FEREIXES

Fereixes dolça la nit
Que em devora.
Empaites l'ahir 
Quan no hi érem
Quan no ens érem
Quan no ens vèiem
Ni ens savíem.
Tot ja és anat
Avui.


PENJAR

Penjar els anhels en
Portes de carbasses buides.
Alenar tòxics aromes
D'enganys superflus
En matins de pluja boja
I somriure al sol 
Encara amagat.


ENDEVINANT

Endevinant l'hivern
Que s'acosta en silenci,
Pas a pas, nit a nit,
frec a frec, bes a bes..
Aspiro el teu escalf
I cap fred no em fa por.




dissabte, 24 d’agost de 2013

INDEFENSOS

JUGUEM

Et frueixo salvatge
Els rerefons afruitats
Els sabors amagats
L'essència destil.lada
Generosa a l'hora del pati
Si els nens ens deixen jugar
A ser grans...


LLUM

Llum que atrau, 
que encega sense fi 
esvaínt bords 
pensaments. 
Així et trobo ara 
lluïnt la joventut,
encara,
abans de perdre't 
per sempre.


INDEFENS

Indefens 
davant l'esguard 
Que fas servir,
Cruel,
Per enlluernar-me,
Fluixa, la voluntat.
Reposo els braços,
Rendeixo l'esma.
Al teu plaer
Em deixo anar.




MENTIDA DISFRESSADA

  La Cinta s'avorria aquell diumenge corcat de fang de pluja. S'havia aixecat tard, cap el migdia. La casa se li feia ample sense ningú. L'Agustí l'havia visitada aquella nit. Com sempre, darrerament, en trobar-se fou tot empenta però de seguida va fer figa, l'edat no perdona. I no perdona ningú.
   D'hora, se'n va anar, deixant-la buida. Sense esma per a res buscà el mòbil nou. L'encengué i el féu servir per primer cop... I va descobrir un món de colors per estrenar.
   S'endinsà en una xarxa i s'hi passejà amb curiositat. Hi trobà molts falsos polítics, que ho sabien tot de com arreglar el país...Ho arreglaven tot en 140 caracters. Pensà: "caram, o tot és molt fàcil o els qui manen són molt burros!!". 
   Topava sovint amb qui explicava les seves desgràcies al vent.  També amb qui responia les respostes que altres havien respost a les seves respostes...bucles infinits per no dir res. Estupidesa lúdica que no va enlloc.
   La fascinaven els poetes, que encabien en poques paraules allò que deien que sentien i que volien compartir. Ni havia de tota mena: alguns eren realment bons i l'emocionaven; altres semblaven bons però no acabaven de dominar aspectes bàsics del llenguatge tot i que sovint també la feien tremolar de sentiment; molts, però, es feien passar per autors quan el que feien realment era copiar texts ja escrits per altres, famosos o no...
   Va trobar també gent que discutien entre ells i sempre volien tenir la raó, persones que a la xarxa es transformaven i vomitaven odi sobre els qui no pensaven igual que ells; avatars que abocaven tots els seus gustos musicals o cinematogràfics; víctimes perpètues del món i dels altres, que no els entenien; oblidats que hi esbombaven les seves vides i els seus amors i desamors, etc...
   Però els que més la posaven de mal humor eren els que es pensaven que la xarxa era seva. Els que sempre deien als altres, així en general, sense concretar ningú, com no havien de fer-la servir (aquí no es vé a lligar; aquí no es fa poesia; aquí no es pot dir tot; no sigueu paternalistes; no sigueu obtussos; no repetiu sempre el mateix, pesats;) però que només hi posaven crítiques als altres, generalitats òbvies i mala llet pels descosits, i sempre estaven enrabiats amb tothom i es creien víctimes del sistema i per sistema, per no dir genis oblidats i no reconeguts...
 
  -Aghh! Ja n'estic farta!!,-es deia.  I pensava -tinc un marit que no és marit, dues cases i cap meva, una feina que no ho sembla, dos fills de dos homes i un home amb quatre fills..que és aquell que no és marit...Necessito respirar, donar-me ales i sortir al carrer i xerrar....amb gent de veritat, a qui poder sentir la veu, mirar els ulls, saber quina olor fan. A qui poder agafar les mans i fer una abraçada si s'escau...

   Continuava amb el mòbil a la mà, esllavissant els dits pels penyassegats de la pantalla. De sobte, l'esguard se li va petrificar en una frase, un final de frase tan sols,"...mentida disfressada." 

-Mentida disfressada, disfressada...es repetia un cop i un altre...mentida disfressada...i es va quedar adormida amb el telèfon als dits i en el pensament un únic ressò d'un tros d'una frase...mentida disfressada...ada...a.

                                                          FI

dimarts, 20 d’agost de 2013

MOTS XOPS

BALDUFES

Afegim baldufes de colors
D'amor volàtil que gira
I tomba i mai no torna
Quan volem
I sols quan el cor 
S'estova cau l'espurna
Que l'encén.


XOPS

Xops de sorra de fang blanc
Construíem a petons
D'aigües blaves i matons
Menges fluïdes de sal 
Que ens peixíem 
Llavi a llavi, cos a cos.


GLOPS

Veus créixer llums 
fora dels ossos moixos 
dels últims glops 
de la matinada. 
Allunyar-se les tenebres 
circulars 
que no et deixaven dormir...


UFANA

Ufana creus que et segueixo
En nits de seca polseguera
I t'amagues de cua d'ull
Ben lluny.
On no et sabré veure si,
Tal vegada orfe,
Et vull.


MANDROSA

Tèbia se'n va la tarda
Mandrosa sense tenir-te
Plena d'espais lents
Per retrobar-nos
Buida de temps obscurs
Per estimar-nos
En places noves





divendres, 16 d’agost de 2013

OLI DE PA

ESQUERDES

Esquerdes moixes 
En coixins xops
De plomes foses
És el que resta
D'una migdiada
Sense son, atabalada,
Rústica i formiguejant
De calor molla.


OLI DE PA

Oli de pa pintat, breu,
Lliscant avall entre
Verdisses viscoses
D'aiguamolls lubricats
En escorços salvatges.
Torrents d'urgència
Amanida.


ESLLAVISSADES

Privats de noves esllavissades 
bullien febrils les restes d'ahir. 
Lliscaven per rius ja viscuts 
refent planícies plenes 
de flors magentes.
Revifant corrents salvatges
Sota ponts de carícies
Retornades.
Pujaven els cims
Dels cossos estesos
Sense mirar enrere,
Sense mirar avall.
Vols de plomes roges
De lleugeresa somiada
Cel amunt...








dimecres, 14 d’agost de 2013

LUXÚRIA MORTA

EXHAUSTS

Jauré exhaust després de tu.
El cansament m'adormirà
Els cabells.
Em veuràs somriure moix
Esquerdant un somni tou,
Aparent.
Et tindré de nou,
Després.


LUXÚRIA

Lívid estronc d'arrels ermes,
De rostres plujosos en tardes
Insípides d'avorrits contes
D'homes de fusta molla i
Dones de foc, luxúria morta.


ESTELS

Plouen estels de punta 
damunt els caps, 
obrint les ments 
dels descreguts,
eixamplant els cors 
dels misteriosos 
amants del capvespre.






dissabte, 10 d’agost de 2013

PROMESES...

PROMESES

Inquiet, refuso la certesa
D'un món esvaït, ja fós.
Les promeses del vent
Escampen  eixordadors
Esbufecs damunt l'asfalt 
Que crema cruel...
Mentre el dolor del desencís
Rebrega el cor que fóu teu
Amb inhumana força
I en treu suc de llàgrimes
De sang que degoten
Negres sense fi.


BRASA SOMORTA

Havíem, malgrat tot, pensat,
Innocents, picar l'ullet
A la brasa somorta
Que tossuda aguaitava
Tramuntanades d'aire sec
Que ens revifessin el foc.


JAÇ

Jaç de dura pedra 
D'amants penedits
Des que ses ungles
T'obriren la carn
Des que l'infern
Et besà els llavis
Enverinant-los de
Sofre roent



L'ORDRE ALFABÈTIC

RIURE

La nit se me'n reia 
perquè no dormia 
abans de trobar-te...
Ara me'n ric jo 
perquè en trobar-te...
ja no vaig dormir....


L'ORDRE ALFABÈTIC

Collim daurats estels 
formiguejant gelosos,
humits, i jaiem la mala nit 
orfena per quan riguem 
sense tenir un ventall 
xop ziga-zaguejant 
arreu blanament.


ASTRE CEC

Desvetllant-me a cops 
de llavis d'orxata freda 
em veus trobar-te 
sense obrir els ulls. 
Em sents tenir-te 
sota la llum de l'astre cec.


ECLIPSI

Eclipsi de neu de porexpan 
era la teva mentida 
el dia que em robares
l'alenada flonja.
Cremor de verí fosc
Em sembla ara
Que ja no hi ets


FERÍEM

Feriem de mort els somnis 
quan despertàvem sols. 
Quan les carícies 
dels llavis solars 
no ens eren prou. 
Quan els llençols 
encara eren nets
I no ens trobàvem
Els cossos per estrenar