diumenge, 29 de setembre de 2013

PETONS DE CAFÈ

El mots callen de matinada.
S'enganxen a la gola seca
I s'arrapen dins els colls,
Afònics de cridar noms
Absurds, inexistents.
Inventats per fer destrosses
En cors glaçats, ressecs,
Endormiscats de negra nit

Et sento dormir somiant-te
Els ulls tancats dins els meus,
Les pells a frec d'albada,
Juntes, enganxades en un plec
De cau d'orella. Boca a orella.
Geminades. Remugant de nou
Fluïdes paraules, passions
Intactes encara incertes.

Em fa por que te'm despertis
Si moll desperto cridant-te 
El nom per si no et trobo
Vora meu al voraviu aspre
De la vànova estampada,
Esborrada, esvaïda de colors.
Però apareixes sorneguera
Fent-me un petó de cafè...







divendres, 27 de setembre de 2013

GAMETS


Esquinçada música 
de gamets estabornits
Esperant que arribis
A insinuar-los.
Cossos latents 
En freda hibernació
Constant.

Despertars dels molls
Dels ossos inconscients
Jacents sota capes
De vergonya oliosa
Suant entremaliada.

Estràbics esguards
Innocents vetllen
Els núvols de la nit
Tancada amb dobles
Candaus sense claus.

Perquè no puguis
Despentinar els pits
Queixosos, d'orfes
Carícies sense frec
Ni rusc de dits
Brunzint delerosos
De ser-hi lliures
Furgant ben endins.




dimecres, 25 de setembre de 2013

TARDOR

Percebo en l'hort 
Dels desgavells
Els efluvis de ceba
Dolça que deixes 
Lliures, armònics.
Seguint, tafanera,
Les empremtes
De les passes
Que em cauen 
Del cos anyós
En els dies fluixos.

Ancores els braços
En tels d'espines
Punxegudes
Esperant els ors
Que n'ixen lluents
Quan a les palpentes
Les esprems entre
Les dents amb força.

I els teus peus 
Juguen amb les pinyes
Caigudes. 
Rodolant-les lluny
Fins que colguen
Sota el fullam
De la tardor 
Que arriba neutra
A casa nostra
Quan no hi ets...

dissabte, 21 de setembre de 2013

CAVALLS

CAVALLS

   Sé que cerco en và cavalls pèl-rojos fugint porucs de l'herba seca.T'hi veig nua cavalcant finestres enllà dels mots que et vaig escriure... Sé que ja no em mires les vergonyes ni m'esprems els records escampats en aigua bruta, salada de sofre que bull entranyes endins. Sé que t'ofega respirar el meu nom en les llargues matinades que no acaben...
 
  Sé que la calitja dels teus ulls tan sols precedeix l'últim miratge d'aquells dies dins la cova, quan no volíem sortir-ne, quan ens hi escalfàvem els freds i ens érem ígnis estels fonent-nos en un únic forat negre... El nostre forat negre... I que la fi del món no esdevindrà sense nosaltres...

   I sé, com tu saps, com tots dos sabem, que no ens estendrem més la roba bruta en sortir mandrosos del llit cada matí després de l'amor; cada migdia de ressaca, moixa de mil actes furtius, amb les sabates a les mans; cada tarda de migdiada humida d'afalacs i massatges hiperbàrics en abraçades estretes; cada nit, en fi, que repetíem les nits passades, les nits urgents, les nits insomnes, les nits terrosses de brous compartits, de fluïds barrejats i sabors esmicolats en polsims d'esfereïdores gotes de suor esbandit...

   No vull saber, però, que mai no tornaràs a passejar el ventre per la meva esquena quan em creus dormir; ni jugaràs amb la molsa del meu pit mentre mires per la finestra els estels que vetllen la lluna plena; ni m'oferiràs les pigues dels pits quan em vegis amb gana; ni els teus llavis buscaràn en la foscor dels llençols la humitat del batec retingut, esperant-te per omplir de joia desfermada els teus racons fins ara meus...

   No vull saber, no, que el record del sol amagat sense voler sortir,  avergonyit de trobar-nos encara amb l'amor posat, ja tan sols serà oblit. Ja no somiarem junts que el matí ens trobarà abraçats ni obrirem el balcó perquè tothom ens vegi amants i ens envegi amb destorb...

   Ja no vull saber res, no res...

   Tan sols sé, segur, que m'acompanyarà arreu el teu record; que siguis on siguis, estimis qui estimis, et donis a qui et donis...sempre un somrís de melangia mastegada t'omplirà el rostre quan em pensis... I potser, qui sap! 

FI

   
  
 

dijous, 19 de setembre de 2013

OBSCUR

OBSCUR

Obscur  desig de cossos
Massa tous i vius encara.
Impurs esglais obscens
De postres sense batre
A punt de neu.
De vins novells
D'agulla morta...


CAPUTXETA VERDA

Espurna que peta
Dins les orelles
Del llop ferotge
En cridar urgent
La destralera passió
De la Caputxeta Verda
Perduda en el Bosc
Dels adéus per sempre.



Sé que cerco en và 
cavalls pèl-rojos 
fugint porucs 
de l'herba seca.
T'hi veig nua cavalcant 
finestres enllà dels mots 
que et vaig escriure...





M'EXCLOUS

M'EXCLOUS

M'exclous de tu
amb un somriure.
L'acabo copsant, il.lús,
com el mateix que 
m'acollí un dia...
Però, avui, amaga
mil llàgrimes de suro..


GRANETS

Respirem espessos
granets d'oxígen,
entretallats,
boques obertes
com peixos fora 
de l'aigua quan,
exhausts, ens deixem
anar de l'amor.


NUES

Nues les hores dels anys
Perduts entre parets estretes
De pedra malmesa pels vents
Del sud, calents, humits.
I dius adéu sense recança...
I tot l'enuig que m'envolta
Acaba sotmès, ara només,
A l'ofec de la teva llengua
Pintant-me de blau les dents.
Assaborint-me golafre 
Abans que em diguis l'adéu.


ROBES NOVES

Estripem les robes
Per fer-les noves
Avui que no calen
Que pell amb pell
Enganxats morim
En cada vaivé feroç
Damunt la gespa
De nou humida.


FEIXOS

Feixos d'ombres molsudes
Trepitgen els cossos estesos
Sota les branques nues 
Del llum que penja apagat
Del sostre final del desig
Acabat...









diumenge, 15 de setembre de 2013

ROSTRES

ROSTRES

La tènue línia dibuixada 
entre dos limits difusos 
ens exclou de la resta 
de rostres esborrats 
que vetllen ignorants
de  saber que no som ells,
Que no som com ells.


ALÈ

Encara tinc, de bon matí,
Alè per tornar a començar
Abans no et vesteixis
Per dormir.
Encara el teu frec
M'esgarrifa la pell
Descobrint-te de nou.


M'AJEC

M'ajec en el jaç 
De la teva pell humida,
viva, calenta, tipa.
Reposo fós aquest ara perpetu.
Respiro xuclant 
glops d'aire nou
per tornar-hi més tard.


SACSEGES

El cor se't despenja 
en pluja infinita
caient a plom 
vers la nit hivernal.
Sacseges el primer 
parpelleig confús
de tardor que s'acosta...



divendres, 13 de setembre de 2013

RETENS L'INSTANT

RETENS L'INSTANT

Retens l'instant intens.
Tancats els ulls,
El coll ofert amb l'ànsia
De les estrenes..
Rebel gemec ardent 
Suplicant encara més
Desesper..


MILERS DE GOTES

Esquitxen les tardes
Milers de gotes
Petites, calentes
De vores de mar
Que esbufega.
Meloses engrunes
Sobreres de foc
Dels dies d'agost.


EM FAIG PETIT

Em faig petit de vegades
Sentint-te freda prop meu,
Delerosa.
Atraus, humida presència
Imantada d'esponges,
Ions amorosos despresos
Endèmics amb tu.

ESTEL

ESTEL

T'esmunys pel celobert
ple de reflexos d'ombres
vers el terrat dels anhels
sotmesos.
Segueixo l'estel ple
d'enyor que pel camí
vas deixant.


BADEM

Badem absorts en la pluja 
Que ens renta les hores.
Els anys.
Avui.
Que cap àtom ens pertany
Dels que llavors ens donàrem.


SILENCI

Silenci.
Remor de cabells esglaiats
Silenci.
Gatzara d'ulls esbatanats
Silenci.
Xivarri de cossos exclosos.
Crits.
Silencis estesos arreu.

dijous, 12 de setembre de 2013

ESCLOPS

ESCLOPS

Esclops que destripen
els somnis de mitja tarda
t'omplen la boca de baves
ufanes regalimant sobre
coixins encara per esplomar
per embrutar.


BOLA DE NEU

Com bola de neu que creix,
rodola, s'expandeix i tomba
arrossegant amors, penes,
desencís, enyor, desitjos...
La vida baixa fins a la vall.
I et veure de nou oferta,
Cercant la vora del ventre,
Volem amunt enfilar-te
Rossegant-me a les fosques
Sense témer desvetllar-me.



XIUXIUEIJO

Xiuxiuejo, 
L'alè sempre ets tu
Parlo,
Els mots esdevenen tu
Crido
 I m'omples la gola,
Ofegant-me, 
Fent bola,
Del record 
Que et tinc encara.


AMORS D'AIGUA

AMORS D'AIGUA

 Dibuixes distreta
Amors d'aigua 
En els vidres 
Humits, entelats.
I amb llargs dits
t'estires les puntes 
dels rossos cabells
mullats encara.
Xuclant-ne l'aigua
Amb el meu sabor.
Els ulls Et brillen, 
Els llavis, se t'encenen,
Et cremen.
I m'agrada que em 
Tinguis la roba estesa,
Eixugant-se.


EM MIRES

Em mires cada gest,
Cada riure, cada plor.
Amb el teu esguard de seda
M'aculls, suau,
Les febleses, els temors.
I de petons em vesteixes


AMANT, COFOI 

Omplir la boira de
raigs de llum irisada
Copsar l'aire omplint
fresc la matinada
del pit amant, cofoi
Tenir-te damunt avui
respirant amb mi.





dissabte, 7 de setembre de 2013

GENOLLS ESGARRINXATS

GENOLLS

En tornar de la mà,
Genolls esgarrinxats,
Roba esquinçada,
Pensaren tots que
Mai més enlloc
Seríem els mateixos.
El següent bes
No l'amagàrem.


TENEBRES

Les tenebres amaguen
La incerta sortida;
omplen de dubte
l'esperança vana;
enceguen l'esguard
dels poetes bords,
amants de destins
golafres, 
D'esplèndids futurs.



TERRABASTALL

Enorme terrabastall 
De sísmics moviments
M'arrossegues inerme
A bassals plens d'argila.
Arrebossat en surto
Amb ton nom imprès
En la mirada
Amb ton cos ben fós
En el meu...





 

VENIES JOVE

VENIES JOVE

Venies jove 
A trobar-me
Pel camí rebel 
De l'ombra estreta
Quan gatejàvem
Junts fins al balcó
De les papallones
Grogues desfent
Basardes.


DESDIBUIXAT

Em desdibuixaré
Em Difuminaré a miques
Em perdràs la veu, l'olor
El tacte, el sabor.
Em tindràs, a trossets,
Imatge congelada sense
Tenir-me'n desglaç.


DESBOCATS

Trencàvem les regnes,
Fugíem lluny, desbocats,
Cel enllà de les tempestes,
Esquius de fètids fangars
Que si quèiem ens atrapaven
els membres.

dimarts, 3 de setembre de 2013

MARS

INTUICIÓ

Intuïa, fredament, 
nítidament i clara, 
el desencís que vindria 
després d'ella. 
I jugava fent veure 
que no li savia la fi.


ABISME

L'abisme era ella. 
M'hi deixava capbussar 
quan el dia fugia, 
quan se'l cruspia la lluna 
per fer-nos eterns 
en la fonda matinada 
dels nostres cossos.


MONSTRES SUBMARINS

Nedàvem inconscients 
entre monstres submarins 
que ens prenien la llibertat
d'estimar-nos sense oxígen
entre coralls de colors
fins al fons de les verdisses.


SUORS ESPREMUDES 

La mar ens embolcallava 
els somnis, 
ens somiava sempre plegats, 
ens plegava la roba neta 
netejant-nos amb carícies 
les suors espremudes
en acabar-nos.





 



NUCLIS TOUS

NUCLI TOU

És el teu amor 
estel sense punxes, 
de puntes rodones 
que llisquen sense ferir. 
De nucli tou 
que embolcalla 
els anhels 
més amagats de la nit.


ARDENT ESCALF

Laberints d'humit 
rastre humil en la pell 
damunt les natges, 
calentes de sol, 
impregnades 
d'ardent escalf 
en la quietud de l'estiu...


DE SOL A SOL

De sol a sol contamino 
els teus alens 
amb la llum que desprenc, 
cegament, 
en veure't creuar 
la gespa freda 
del compte enrere 
del meu amor.