dimarts, 3 de setembre del 2013

MARS

INTUICIÓ

Intuïa, fredament, 
nítidament i clara, 
el desencís que vindria 
després d'ella. 
I jugava fent veure 
que no li savia la fi.


ABISME

L'abisme era ella. 
M'hi deixava capbussar 
quan el dia fugia, 
quan se'l cruspia la lluna 
per fer-nos eterns 
en la fonda matinada 
dels nostres cossos.


MONSTRES SUBMARINS

Nedàvem inconscients 
entre monstres submarins 
que ens prenien la llibertat
d'estimar-nos sense oxígen
entre coralls de colors
fins al fons de les verdisses.


SUORS ESPREMUDES 

La mar ens embolcallava 
els somnis, 
ens somiava sempre plegats, 
ens plegava la roba neta 
netejant-nos amb carícies 
les suors espremudes
en acabar-nos.





 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada