dijous, 21 de novembre del 2013

COPSAR-TE L'ÀNIM

VAIG TRAVESSAR

Vaig travessar la paret
com si fós de gelatina. 
A l'altre cantó 
no hi havia res.
Ningú. Ni terra. Ni tu.
Somio el fons aprop...
Caic, encara, xuclat pel buit. 
El remolí d'emocions 
M'esborrona l'esguard.
No intueixo encara la fí,
Giravoltant vers el no-res.



ESTRETA PARAULA

Lluny l'estreta paraula
Imaginada  sincera
Lluny el pensament captiu
Garbellat a cops de son
No em capfica cap instant
Ni cap silenci.
Cap record ni cap adéu.



ESPELMES ENCESES

Havent-te sabut estrènyer
Amb les espelmes enceses,
Somicant entre vaivens
D'esmicolades foteses,
No s'esmuny la nit,
Humida de jocs de sofre.

Et resumeixo amb un dit,
Lentament i constant el cos
Dibuixant a les palpentes
Fines ombres sense límits.
No puc però un segon
Abastar-te el pensament
Copsar-te l'ànim...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada