diumenge, 10 de novembre del 2013

MAI SEGUIRÉ

MAI SEGUIRÉ

Mai seguirè la bruma incerta
Blava negra mal pintada
De les pedres que gemeguen
En sentir-se trepitjades
Ni la boira que rellisca
Damunt seu de matinada.

Mai l'enyor omplirà els somnis
Tant de temps esgarrinxats
Entre antics efluvis púbers
D'infanteses esgarriades.
A cops de crit d'espardenya
De trumfos, cigrons i mongetes,
Molta ronya i poca aixeta..

Mai el sol humit de cap hivern
Refredarà els ossos revifats
Amb cada engruna de temerària 
Fusió carnal desfermada
Fisió de nuclis d'amor rebentat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada