diumenge, 24 de novembre del 2013

MENTEIX LA PLUJA

MENTEIX LA PLUJA

Menteix la pluja quan mulla,
Remulla, els troncs esberlats.
Menteix el sol quan escalfa
Les hores dels homes i dones
En dies de vol repicat, 
Caiguda lliure
I matins sense pa...

El mateix aire menteix
Quan tèrbol arronsa
Els ufans turons escombrats,
Esborronant els sentits
Cabals  i lúcids dels déus
I mor en la mar, indiferent
De gran i eterna...



AUTÒPSIA

Fes que l'autòpsia renegui de mi
I em deixi lluir la pell, d'estiu encara.
Que el bisturí de rodona punxa
Em dugui la teva idea meva.
Fes sarcàstic el minut d'espera
Retingut quan et retoques
Les robes de nit abans de mi
Quan descol.loques les teles
Pensant que te les treuré...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada