dijous, 14 de novembre del 2013

UN MOMENT

UN MOMENT

Un moment he vist
La melangia foradar,
humit d'àcides llàgrimes,
El teu rostre.
Sense pensar,
Me les he begudes
D'un glop infinit,
Inabastable a l'oblit.

Xuclant-te l'ànima
Pels ulls, he sotmès
L'impaciència.
He cargolat el temps
En espiral ventada,
Desitjos esbufegats
Soldant-nos
En giragonses.

Immensa, m'has perseguit
En desfer-se el temporal
Sense saber que no cal
Que et trobaré el rastre
Percebent-te en l'aroma
Que em torni el vent.

 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada