dimarts, 31 de desembre de 2013

ESCORCOLLA'M

ÚNICS INSTANTS

Atordim l'essència
de la febril existència
amb vanes exigències
de dòcils foteses
no veiem 
passar de llarg
els nostres únics
instants...




COMPTA

Compta
Cada nit
Els il·lusos
Somnis.
Cada nit,
Sense repòs.
I
En despertar
Podràs de sobte
Saber
Quantes nits,
Perdudes,
T'hauran vençut
Sense remei.




ESCORCOLLA'M

Escorcolla'm el cor
Quan de nit creguis
Que dormo.
Buida'm d'enyor
Les venes mortes.
Farcint-les totes
Amb el teu suc
Acabat d'esprémer.




diumenge, 29 de desembre de 2013

PLOU TANT!

PLOU TANT

Plou tant avui...
Nines de ferro 
Corrompen
De rovell
L'aire adjacent
Dures, fredes.
Enyoro el roig viu
Dels temps 
De les flames
Roents




NO DUGUIS

Però mai no duguis
Les penes arreu
No juguis a fer-te
De neu
Perquè l'estiu 
Et fondrà les cames
Restaràs llavors
Per sempre quiet...
En l'enyor...
Quiet.




ENCENALLS

Els encenalls no serviran
Per focs nous si ja cremats
foren ahir.
Si tal vegada la humida fusta
la pluja podrí extingint 
L'enorme fogarada




dijous, 26 de desembre de 2013

QUI SÓC JO?

QUI SÓC JO?

Qui sóc jo per dir-vos 
Què heu de fer?
Com heu de fer 
Per no treure 
Mès escuma per la boca?
Perquè no se us endugui 
Lluny la puça eterna?

Quí? 
Per obrir-vos l'entrecuix
A les palpentes
Prenent l'aroma
Dels vostres versos
Mès amagats
Abeurant la gola seca
En les vostres
Humitats?

Qui?
Per deixar-vos esmicolar
La poesia
D'un gemec a cau d'orella?
D'un diluvi entretallat
Que corre mullant
Les cames
Fluïnt inesgotable
Avall
En la matinada?

Qui, després de tot?

Si la conxorxa de l'esma
Se'ns endú de passejada
Per no sentir-nos.
Ens ofega la mirada
Amb raigs catòdics
Cada vespre, cada dia
I la paraula ens nega
Oblidant-nos...



dimecres, 25 de desembre de 2013

NO ÉS JUSTA LA NIT

No és justa la nit
Amagant-te
L'ametlla amarganta
Del conte ferotge
Que expliquen 
Les àvies
Sí que ho és
La roja albada
Ensenyant-te
Al món
Sortint del riu,
Pell adobada,
Encara molla
Lluïnt petons
Tatuats de molsa.
Raptes les nines
Dels ulls si gosen
Llampegar
En mirar-te
Malgrat ès
Per a eixugar-te

MEMÒRIA

LA MEMÒRIA DEGOTA

La memòria degota,
Infalible,
Pels descosits 
De l'oblit.
L'inconscient sargeix
Indomable.
Els forats oblicus
De les mànigues
Del desig.

Si no capturem,
Llavors,
L'instant,
Sabrem que és fós
Per sempre.
Que es fosc fora
La casa.
Que no lluu el sol
Sense nosaltres
Que no sortirà la lluna
Sense tu
Per veure'ns



AQUELLS ULLS

Friso per aquells ulls
Que em miren
Atravessats
Que guerxos
M'esbrinen
Les mentides
I només 
En troben una:
Que no és,
Només,
Pels ulls que friso


diumenge, 15 de desembre de 2013

LA NIT, AVUI INSOMNE

La nit, avui insomne,
Aplega els paranys
Per les cantonades
Omplint els racons
Amb trenes lligades
De cabells trencats
I llàgrimes mortes

Mortes, 
De fàstic ara cansades
Entortolligades en 
Metxes negres
I mitges mentides.
Veritats oblidades
En dreceres fosques
De pedres curulles,
De rogenca pols
Garvellada perdent-se
En el bosc.

En el bosc,
De les ànimes moixes,
De les ferotges feres,
De les òlibes amagades
En les vides dels troncs,
En les morts dels amants
Que sempre s'hi perden
Orfes...

dimecres, 11 de desembre de 2013

QUAN LA TERRA ES TANCA

Les vísceres de la terra es tancaran entorn teu sense que les arribis a veure i t'esclafaran les il.lusions en un instant final inabastable. Ni tan sols tindràs temps de saber que t'has fet mal, de saber res mès. Ès mentida que t'arribis a recordar de res si no veus venir les seves ombres a recollir-te. La traidoria té aquestes coses, que no avisa, que et vé pel darrere sense fer soroll, sense tan sols xiuxiuejar-te a cau d'orella  que estiguis a punt, que heu de marxar. I tot serà un no-res aclaparador. No per a tu, que no ho sabràs. Perquè la foscor et prendrà els ulls i se'ls endurà. L'estrèpit darrer et taparà les orelles i ni tan sols en percebràs la ferum en acostar-se.

   La matinada del 5 al 6 de desembre un despreniment en una galeria va matar dos treballadors de la mina de Súria.
   Tots els que en alguna ocasió hem treballat a les mines sabem que això pot passar. Però, malgrat tot, sempre ens agafa per sorpresa.
   Tots sabem quan baixem però no sabem mai si en sortirem vius.
   Dedico aquesta petita reflexió als dos companys i a tots els que, abans, han hagut de passar per la mateixa situació i a familiars i amics i a tots els que, dia a dia, tornaran a baixar a les profunditats de la terra per seguir guanyant-se la vida sabent que cada vegada que ho fan pot ser l'última...
  

                                                                                                                                           CELESTÍ

diumenge, 8 de desembre de 2013

OMPLE LA POLS

Omple la pols cada racó
De la vida que posem
En mans dels altres
El ressò dels passos
En les altes cambres 
Omple d'udols 
Les estances

No m'ofega el desig
Ni m'esvera l'enyor
De tu
Car les punxes
Les duc 
Encara al cor...

Una a una les arrenco
Mirant el vol de nit
Dels mussols queixosos
Que diuen el teu nom
Dolor, dolor...
Deixa'm dormir
Sense  morir...

dissabte, 7 de desembre de 2013

REPOSA L 'ÀNIMA


REPOSA L'ÀNIMA 

Reposa l'ànima dels morts
En cada fulla despresa 
En cada volva de neu
Roman l'últim sospir
De cadascú, l'acollida
Del no-res.

Per això cavalquem
Onades rinxolades
Enganxats fent ventosa,
Buit xuclador insaciable.
És per això, res mès,
Que induïm forats negres
On sabem que res 
No hi ha.

Perquè l'esquerp aldarull
Ens envolta capficant-nos
Mantenint-nos la sordesa
De veus alienes que criden.
Utilitzem el tacte
Per comprendre'ns,
A cegues, en silenci.

dimecres, 4 de desembre de 2013

ÉS L'HERÈNCIA

ÉS L'HERÈNCIA

És l'heréncia genètica..
La perfecció transmesa,
Més enllà.
La paranoia de les mosques 
D'esguard calidoscópic.
Les iguanes esperant el moment.



ÉS EL TEMPS

És el temps...
Que se'ns menja les possibilitats...
Que se'ns menja les preguntes...
Que se'ns menja els ulls 
I les  boques ens tanca...
Que se'ns menja el futur...
I ens ennuvola el passat...
És el temps...
Que se'ns menja sense gana
Com uns més, 
Uns altres més...



CREMAR

Cremar tossuts les ombres,
A cara o creu saber l'atzar;
Endevinar les absències
Sempre a preu fet;
Guanyar-nos impunement
Les carícies adormides,
Els Orgasmes atapeïts.


dilluns, 2 de desembre de 2013

INCONSISTENT

INCONSISTENT

Inconsistent, aplegues
Tots els dubtes,
Nous i vells, esclafant
La misèria entre els dits
Pregant la viu-viu
Entre verds llençols
Per sempre nous.



LA VEU

La veu continua ferma
Enllà de la força cega
Que domina per inculta,
Que vol callar-la amb la por
Del puny estabornidor.



BARBITÚRIC

Barbitúric úric condensant
La gris esperança vana.
Entre anhels de caramels
Desfets en llengües moixes
Deslligant els cordons
Del desesper.


TARONGES ÀCIDES

Descobrim les taronges àcides
Alhora amb la xocolata negra.
I el cafè amargant que la llengua 
Crema diu que ens mengem
Sense escrúpols,
Ara que, encara,
El gust no ens sabem.




FANALS DE GAS

Ja no hi ha fanals de gas, ara,
Ni ens duen a casa el glaç
Ni torrem la pell del bacallà.
Ni dus tan sols aquells enagos
Per poder-hi treure el nas
Encuriosit per l'enigma.


 




 

diumenge, 1 de desembre de 2013

NO VULL PENSAR

No vull seguir pensant en tu, ara, encara.

Per molt que les idees m'esbalotis i me n'alimentis els cucs amb moreres de desig, amb putrefactes paraules de dolçor despentinada...

No vull que els teus braços, esdevinguts escurçons de colors sanmartinencs,  m'ofereixin pomes obertes d'olors esborrajadors que em giravoltin els sentits comuns.

No vull, tampoc, que si no m'has de voler, així m'ho facis creure. Perquè un dia, potser ja  demà, et veurè les entranyes negres sortir per la boca en forma d'imaginades tempestes de mots incontrolats...descontrolats...vòmits encegats de plastilina emmetzinada...

No vull, tampoc, que l'oratge encoratgi contra mi les onades dessalades a cops de garvell foradat, de xarxa estripada, de llavis trencats, esquarterats pel fred del nou hivern, tallats a plom de mocs ploraners...

No sé si saps que no vull res més mai més de tu ni res del que tu em fas cap al tard amb els noms dels déus al cor, al cos, al cap, als peus, al coll... Ni que els plors vius en llurs trens de furs vells mai en un sol glop pugui prendre sense aturar-me per respirar.....bfff!

No sé si vols saber que no et sé dir que no et  vull veure, que no et sé fer veure la remor dels meus budells quan t'acostes i em desarmes amb somriures i mirades que em regiren el sopar i m'esveren les hormones i et desitjo amb delerós contracor, a contracorrent de tu i de mi i del món que ens envolta i es revolta sense pressa. 

Perquè no cull els mots qui els ha llençat per  sempre ni els reté qui els esbomba per fer mal i en gaudeix si fan l'efecte... 
No els cullen ni els retenen perquè en viuen i en respiren i orgullosos es pentinen al matí intuïnt víctimes noves...

I sabem que tard o d'hora en pagarem la penyora i el joc acabarà abans no haurà començat,  enfilats a collibè de les nostres engrunes.

( Potser així ho escriuria si ho arribés a pensar... Potser... Però no ho vull  pensar... No vull seguir pensant en tu, ara, encara).



                                                                     FI