divendres, 30 de maig de 2014

DESCALÇA

DESCALÇA

Si per atzar
Descalça
M'acompanyes
De la font
Inesgotable
Del teu esguard
Beuré fins buidar-te
De llet espessa
T'eixugaré
La basarda



A BATZEGADES

Faig aquest crit
A batzegades
Perquè m'adormo
En la llum dels teus peus.
Perquè l'esglai
De saber-me no-res
M'ensabona les mudes
Orelles.



JA DOL

Ja dol
Tan d'enrenou
Per la butxaca
Foradada
Del destí
Que tomba
Vacil.lant
La cantonada fosca
Rebel i humida
Del parany
Del teu sexe



MONOSÍL.LABS 

Mai més cap mot
De la lleu nit
Que dus dins teu
Ha de dir sens
Por que la breu font
Del més gran doll
De sang del meu cor
Pots ser tu


A CONTRACOR

INTUBAT A CONTRACOR

Detinc la febre
Tardana
Que m'ofereixes.
Anhel 
Intubat a contracor
En el buit enyor
De la disbauxa.
Capgiro 
El teu cos inhumà
Que bull



GANA DESMESURADA

Sempre menges
Escuts inflamables
Amb gana
Desmesurada.
Tots els capvespres.
Abans de trobar-me
Esternudant amor,
Esparracat
D'enyorar-te



HUMIDA ENTRE PETONS

Aquest sospir volàtil
Que arriba del vent
Que em venç en la nit,
Aspre sense tu,
No calma la rauxa
Que et troba, humida, 
Entre petons amagats.

dimecres, 28 de maig de 2014

LLAVOR DE SOMNI

LLAVOR DE SOMNI

He sembrat tan sols
La llavor d'un somni
En els teus llavis
Bocaterrosos.
Aixeques mandrosa
El cap.
Un rínxol se't fica
A la boca,
Somrius.



DIC BESTIESES

Dic bestieses
A contrallum
Dels somnis humits
Que neguen l'herba
Vora les canyes del riu
Les tardes d'estiu
Quan et fonc
Les frontisses.



NO HAS VINGUT

Avui
No has vingut
A rebre'm
Lluna
Amb aquell nas
Que tot ho sap.
El teu cantó fosc
Ha somrigut
Als àngels caiguts
I jo
Esperant-te...

ENIGMA ANIMAL

ENIGMA ANIMAL

Enigma animal
Quan esdevens
Desig telúric
No hi ha força
Que et deturi
El balanceig.
Ni el frec ni el crit
Resten captius
Si m'esprems
Insaciable.




MIRATGE D'ESCUMA

Miratge d'escuma
Després del ploure.
Arriba el somriure
Dels carrers nets
Adobats 
Per retrobar-te
Vora la via del tren
Lluent,
Encara molla.



ANHEL LASCIU

Maragdes
Vora la teva boca
Captiven
L'anhel lasciu,
Inesgotable,
De repetir-te.
De posseir els mots
Altre cop
Que ahir, fluixet,
Em digueres




OBRIR-TE EN CANAL

OBRIR-TE EN CANAL

Com roent gota d'oli
Atravessant-te la pell
Dels genolls.
Com agulles de cap
Desinflant-te les galtes
Del cul.
Brins de pols
Obrint-te en canal.



TAL VEGADA

Tal vegada
Viure no es més
Que trenar refugis
Enmig del vent
Bastir somriures
Quan la tempesta 
Ens confón les lletres
I els punts grinyolen



CERCLES CONCÈNTRICS

Jocs
De finestres mig obertes
Sandàlies per cosir
Cortines amagant-te
Els ulls
Peus juganers punxant-me
El ventre
En cercles concèntrics




diumenge, 25 de maig de 2014

CALAIXOS REGIRATS

ET VAIG MIRAR 

Et vaig mirar 
El blau dels ulls 
I el mar 
Es va posar vermell.



CALAIXOS REGIRATS

Malgrat tot, si un dia
Regires els calaixos
Buscant l'últim adéu
I no m'hi trobes
Pot ser que aquella
Nit em perdessis
En d'amagar-te.



NOMÉS PER TU

Només per tu
El temps s'aturarà
Si em véns a veure,
Si em parles clara
I em téns, oberta.
A l'últim jorn,
Si vols,
Podràs escriure
El meu poema



M'ALLEUJA SABER

M'alleuja saber
Que em llegiràs
Quan ja no hi sigui..

No som res més
Que espurnes
En aquesta pira
Que lentament
Se'ns menja.
Riem, juguem
Bevem, estimem.
I tot el què fem
Esdevé només
Record.

Fum
Que degota sense feina
Més enllà del núvol gris
Dels teus cabells.
Full
En blanc
De línies esborrades
Més enllà de la pell 
Blanca
Del teu cos nu.



SENSE BERENAR

SENSE BERENAR

He pensat
Deixar-te estar
Sense berenar.
T'he vist l'ànima
Sota el paraigües,
Encongida.
Sense saber-ne
T'he pogut estimar
Enmig de la pluja.



SABRÉ TROBAR-TE

Sabré trobar-te
Quan menys t'amaguis.
Sabré esquinçar-te
Les galtes
Quan m'ho demanis.
Sabré entrar en el teu cos
Quan les alertes
S'apaguin.

Rumiaré, després,
El maldecap d'oblidar-te 
Quan per sorpresa
Te'n vagis.
Mentrestant vine,
Acotxa'm 
Entre els teus pits,
Xiula'm 
La nostra cançó.



ATERRA ARA

Aterra d'urgència ara
Que el meu llit 
Ja no tè mantes.
Treu-te la pell morta
Enrogida de sol.
Dona'm
La benvinguda
Amb els peus
Enlaire.

METALL

METALL

Et veig vestir-te
De metall enlluernador
Que em caldrà fondre
A poc a poc
Fins alliberar-ne
Aquell farciment
De carn que enamora.

Preparant l'atac
Et perfiles
En la llum encegadora
Dels desitjos amagats.
Adobo els pensaments
I t'espero sense pressa.

Em remenes la mirada
Capbussant-te del revés
En l'esquinçada llacuna
De les aigües movedisses.
I et redreço suau
Amb parsimònia.

A la fí, com sempre,
Em posseeix el vertigen
De veure't esquivar
Estaques de gel
Sense ferir-te,
Atançar-te veloç
Al càlid jaç on romanc
Endormiscat
I passar de llarg
Fregant-me el ventre.





M'HE CANSAT...

M'HE CANSAT

M'he cansat d'anar
Pel bosc darrere teu
Sense mirar.
He furgat els nius
De cada branca
Sense trobar-t'hi.
He fugit pel riu
Mullant-me els peus.

T'he vist dins l'aigua
Com peixet transparent
Sota una pedra
Coberta de flors.
Amagar-hi els ulls
Rodons apagats
De tant de plor,
Rovellats i grocs.

Aquell somrís que 
Et badava la boca
Només treu ara
Bombolles de gas
Que reventen 
Quan me senten
Acostar-me,
Sense veure'm
Deslligar-te
Les ventresques
Perquè puguis
Respirar...


dissabte, 24 de maig de 2014

TOTS ELS NÚVOLS

TOTS ELS NÚVOLS

   Tots els núvols seran cartró mullat entre els dits dels peus, tous i suaus camins que es troben en les tenebres, quan entre somnis t'aixequis camí del bany a mitja nit. Totes les tempestes t'abonyegaran el cervell mentre et neteges els meu rastre i penses en les dinàmiques d'assaig i error, d'encert i error, d'encert i plaer conegut, error i orgasme nou. 

   La flaire que em sobrevisqui t'acompanyarà com un record del què un dia vàrem projectar, com ombres xineses a la paret del desengany absolut. 

   Mai més no te'm treuré del ventre quan et repensi. Sempre tindré una gota teva en el fons del melic on no pugui arribar. Per molt que fregui i refregui; per molt que amb el dit petit te me'n vulgui fer sortir.  No podré fer-ho. T'hi endinsaràs travessant la paret fins entrar en el riu de la sang i, acompanyada de glòbuls rojos, leucòcits perseguint-te i plaquetes sorpreses mirant de tapar el forat, arribaràs al còrtex cerebral, on demanaràs permís i hi entrarás fins esdevenir neurona en connexió permanent en el darrer racó del què romangui viu del meu encèfal  de setmesó inacabat.

   I així pensaré sempre en tu. Quan ho vulgui i quan no. Quan m'aixequi i em posi els calçotets nous dedicats a tu; quan em calci les pantufles; quan faci un riu alliberador assegut a la taça; quan em raspalli les dents; quan em renti la cara i em fregui els ulls plens de lleganyes; quan em tregui els mocs de la nit i m'ennuegui fent gàrgares. Quan em posi aquella camisa que em ragalares i no m'agradava; quan aquell pantaló descosit arrossegui per terra perquè  em cau i no tinc cinturó; quan el desgavell del meu caminar desmarxat confongui les ànimes en pena dels matins ennuvolats; quan l'autobús que sempre arriba tard m'esquitxi de fang les cames en passar pel nostre bassal; quan entri a la xarxa i no t'hi vegi; quan arribi a la fàbrica i comenci a doble-pensar; quan a l'hora de dinar se me'n vagi un mos per l'altre cantó i pensi "s'ha acabat" entre estossecs i alenades; quan torni a doble-pensar; quan em canvii la roba bruta després de plegar; quan, tornant a casa, l'esborrany d'un poema se m'encalli en el núvol que tot ho veu; quan et trobi en el rovell d'un ou projecte de truita d'alls; quan te'm barregis amb la beguda i m'embriaguis de mel; quan en la dutxa m'esveris el pensament i et vulgui tenir; quan jugui als aparaulats i el candy mentre veig Modern Family i tuitejo bestieses a contrallum; quan m'abraci al coixí esperant que tornis; quan...

   Tots els núvols seran cartró mullat entre les ungles dels dits del peus, tous i suaus camins que es troben en les tenebres...


                                                         FI

dijous, 22 de maig de 2014

ENTREPÀ


EMBOLCALL ALTIU

Desfaig
La rialla d'un instant
En un no-res de pluja,
En una gota plena
De tu.
Menjo
L'angoixa d'un adéu,
Embolcall altiu
Dels teus renecs
De neu.




HERBA ENTRE TU I JO

Espiaran com creix
L'herba entre tu i jo
Soldats de matinada.
Esperaran en va
L'espai d'un sospir
A cau d'orella,
Gemec destriat
Del fons del desig.



ENTRE ESCULLS

Entre els esculls 
De la pedra fosa
Mossego les llises aixelles
Que em fan veure els colors
De la llum amagada 
En el fosc entrepà 
De les teves cuixes




   


diumenge, 18 de maig de 2014

SAPS, AMOR?

   
SAPS, AMOR?

   Saps, amor, que aquesta anarquia teva, de lúbrics moviments i ossos desmanegats,  em té ara la mirada guerxa i el cervell venut...?
   Saps, amor, que quan romans immòbil eixarrancada del tot, em fas ballar sota teu mentre amb les galtones m'enganxes els llavis i em pessigues el coll anorreant-me els pulmons?
   Saps, amor, que em dessagno gota a gota de pensar que l'horitzó se't menjarà crua un dia? Que restaré passant gana, fent dels teus pits salivera sempre més?  Que no et menjaré més l'entrecuix daurat quan regalimi? Que et miraré d'esquitllada quan marxis i deixis la porta tancada...?

   Sóc conscient que això esdevindrà. Fins i tot en sóc conscient avui, que encara no sé qui ets. Que encara no sé com balles. Avui, que encara els teus cabells no m'han fet pessigolles al nas ni els teus pits han fregat els meus en silenci, cavalcant al trot... Avui, que no et vull somni, ni màgia, ni desig...avui, que et vull real, corpòrea, ennuegant-me de veres...

   Ho sé. I tot i així, l'esperança em remou les tripes i et  busco cada segon en el no-res. 

   Un dia tindrè la mostra salvatge d'un dels teus àtoms més encisadors i el plantaré fons en un test i el regarè dia rere dia amb llàgrimes de sucre. L'adobaré amb vi d'enyorança fins que en tregui flors de vellut. Llavors, quan n'arribi l'hora, l'arrencaré tot i arrels i me'l posaré al llit pensant que ets tu. I et veuré aclucar els ulls en còmplice somrís. Abraçar-me i esfondrar-me dins teu en laberints de lumínics espetecs. I callarem. I sentirem respirar el silenci dins les nostres boques juganeres. I tots els batecs seran dobles en la immensitat dels llençols caiguts, dels peus entrellaçats i la buida transpiració dels minuts...

   I quan desperti m'adonaré de la mentida del teu cos emmig del riu. De l'estèril imaginació de les meves nits, desvetllant-me entre confusos episodis d'èxtasi mental, de frenesí solidari amb els teus vaivens imaginats...

   Però tot va acabar, malgrat els comuns desitjos, en un buit espès de quitrà fumejant, com un cafè que es refreda entre silencis de lluna nova, en un gener eternament fred, eternament fosc. Els passos esgrogueïts damunt la neu que s'amuntegava pels carrers sense netejar recollien les emprentes dels amants, fugitius absurds de calces encara molles. Els rumors bombàven les parets sempre blanques, sempre verges. Les bótes a les mans, fugies saltant damunt la pressa que et perseguia.  La multitud, enfurismada pel desgavell dels teus mitocòndris, esperava a l'entrada de l'estació per no deixar-te fugir. Carregant-te damunt meu, ens n'allunyàrem...

   En el desert del comiat, un últim i fred petó ens glaça les llàgrimes. I mai més ningú ens va ser igual...


                                                  FI DE L'EPISODI

dissabte, 17 de maig de 2014

AMB LA MEVA LLETRA

AMB LA MEVA LLETRA

Escric
Amb la meva lletra
Aquells mots
Que un dia
Em xiuxiuejaves.
Penjo
Les sandàlies buides
En l'ombra
Del teu esguard
Infinit.

Descric
Les postes de sol
En les puntes
Dels teus cabells
Encara molls.
Menjo
Llavors d'enyorança
A collibè
Dels teus ulls 
Clossos.

Revisc
Instants hipnòtics
De claror
D'aquells llavis
Foradant-me.
Arranjo
Les files de mots
En drecera
Lluny dels afanys
Inabastables.

Desfaig
Els febles cordills
Que et lliguen
El transparent
Vestit de gasa.
Esponjo
La tela flonja
Deslliurant
Els teus pits tendres
De mandarina.




























 

dimecres, 14 de maig de 2014

MENTRESTANT

MENTRESTANT

Mentrestant
El temps s'escola
Indeturable
Butxaques avall.
I no em resigno
A la pèrdua
Del teu gest.
Dels teus ulls
Que em miren
Fixes
Mentre et tinc
Esgarrintxant-me.




NO SÉ VEURE

No sé veure ni puc
L'amor absent
Entre rialles.
La gran mentida
Que em somriu
Amable
Rere els cristalls
De les ulleres
Negres del temps.




VOLTORS

Com voltors ensinistrats
Fora de lloc tots esperem
En la mateixa branca
Del mateix arbre sec
L'única presa que resta verge
Entre les fulles tristes
Del bosc.




TANTA PLUJA

Tanta pluja per embastar
Tanta boira per escampar
No fa perill poder somriure
Cada gambada perduda
Entre vidres esquerdats
De gelatina i mel.






dimarts, 13 de maig de 2014

MONOSÍL.LABS

NIT DE MONOSÍL.LABS

No hi ha nit tan breu
Que no hi bec flux
A tort i a dret.
Ni hi ha jorn tan clar
Que no fuig la veu
Del coll en un tres
I no res de blau cel



ENTRE XARRUPS

Em deleixo 
Pels teus monosíl.labs 
Entre xarrups 
D'esponges seques 
I esfinxs cecs 
Als aldarulls 
De la cambra 
Quan de debò
Ens estimem




AQUELLA FLOR 

Aquella flor
Que ens mirava
No la guarda avui
El sol en cap prestatge.
Ha deixat d'esperar
Que tornis,
Ha sortit al carrer
A buscar-te
Entre els mortals,
S'ha pansit
Sense trobar-te...




dilluns, 12 de maig de 2014

AQUEST CEL

AQUEST CEL

En aquest cel
D'avui
Difuminades emprentes
Del teu darrer vol
Insinuen
La pluja intensa
Rajant-te
De boca terrosa
Inalterable com mai.



ESCOLTO LA MÚSICA

Escolto la música
Esvair-se 
Pel passadís,
Escales avall
De la consciència.
Desperto esglaiat
Ple de fred, 
ple de suor.
Tanco els ulls..



TRANSCÓRRER

Quan el transcórrer
Del temps
Té gust de maduixes
I alls tendres estesos
Entre les culpes
Dels amants inquiets
Que no desitgen
Cap més color...



divendres, 9 de maig de 2014

CAP NIT

CAP NIT

Cap nit no deturarà
La força 
Que em manté,
Mai no m'ajaurà 
Cap dia núvol,
Cap retret podrà
Vèncer
La tossuda empenta
De qui tot ho perd.

Però no escoltaré
Més
Els teus clams, 
Sirena boja, 
Quan pels estels 
Viatgi
Amb la barca 
Vermella
I l'àncora fixi
En la Lluna nova.




L'ESPAI

L'espai
Se m'ha fet ample
Per ballar lliure
Damunt les pedres
Calentes.
Per córrer sense
Mirar-te i no caure
De morros vora
Els teus peus.

La intensa luminositat
Que em contreia
Les pupil.les
Desaparegué de sobte.
Després, poc a poc,
He gosat obrir
De nou els ulls
Sense cremar-me.

La fressa d'aquest adéu
M'eixordava cruel
Les meninges
Fins que 
Me n'he tret els taps
Saltant a peu coix.
Esbandint-te la boca
Tancada.



dimarts, 6 de maig de 2014

SAPS?

SAPS?

Saps 
Que aquesta anarquia 
Teva, 
De lúbrics moviments 
I d'ossos desmanegats,  
Em té ara la mirada guerxa 
I el cervell venut...?
Que fins i tot 
Si restes immòbil
Em fas ballar sota teu 
Quan amb les galtones 
M'enganxes  els llavis 
I em pessigues el coll 
Anorreant- me els pulmons?



BRUSA DESBOTONADA

Escletxes de sol treient el cap
Sota la brusa desbotonada.
De bon matí m'encegues
Amb el foc del teu somrís
Provocador.
I tanco els ulls..

I sento com...

Botons de xocolata
Desfent-se'm
Llengua endins
Endolcint els
Llavis empastifats.
Com pa sucat
En la tassa dels
Oliosos excessos
Del teu cos.
Botons de xocolata 
Em fonen la vergonya.
I aleno fort per retenir-te
El sabor, l'aroma.
Tanco els ulls 
Fins fer-me mal 
Perque no t'esvaeixis

"No t'esvaeixis mai"...

Mai si els teus cabells
M'acotxen 
Quan arribi el fred
Si, suau, te m'acostes
I puc, tan sols, lliscar
Amb les mans aquestes 
Cuixes sense engrunes
Ni entrebancs

Espera'm ara desperta.
Vés-me fent lloc 
Al teu costat.
Que vaig a rentar-me
L'ànsia i omplir-me
De seny 
Per acompanyar-te

BRUIXES

BRUIXES

Quan les bruixes 
Se m'enduguin 
Lluny de tu 
De matinada
No esperaré
La màgia negra
De les escombres
Tan sols que els llancis
Un encanteri
Del teu somriure
Per deslliurar-me'n



TU

Tu 
Ets la llum
En la distància
Eixordadora.
Tu
El  somriure
En la foscor
De les tenebres.
Tu
El cel d'abril
Dels meus dies
Sense pluja
Sempre tu



ARRIBARÉ D'HORA

Arribaré d'hora
Vora l'aigua
Sense mullar-me
Esperant
Que em vinguis
A veure
Des del fons
Del mar.
Que m'hi trobis
Quan el sol 
T'escalfi.

DE COPS

DE COPS

De cops 
Quan no hi ets
Me costa recordar-te
Amagant-nos 
Sota el frec de l'escala
Vivint entre els xiulets
Els darrers espasmes
Tremolosos



ÉS ARA

És ara
Que ningú no ens veu
Que et voldria estrènyer
Fins desfer-te.
Que tenir-te
No fos somni ni miracle.
Però no te'm puc permetre
Mentre dorms
Però si un dia 
Me'n vaig
Vindré a recollir-te 
Sabent que hi seràs...

Estic aquí.

Ja vinc. 
Et cobriré del fred,
Et daré escalf. 
Els meus petons 
Seran de foc.
Et beuré la sang  
Embriagant-me de tu 
Fins la ceguesa...
Quan estiguis eixuta 
Et remullaré l'ànima 
I t'ensabonaré tota, 
Poc a poc, fins reviure't.



TORNARÉ

Com m'agrada 
Que m'esperis vora el mar. 
Que et deixis anar 
I em xuclis l'alè 
Sense treva.
I ara no marxis lluny
Tornaré
Te m'enduré, si vols, 
D'equipatge.

diumenge, 4 de maig de 2014

LLEGANYES

LLEGANYES

Lleganyes de blau
No em deixen 
Veure't de prop.
Mussol d'entre-nits
Caus damunt meu
Sense avisar,
Picossejant-me
Els entrebancs
Més profunds.




DE DEBÒ

De debò. Sense fi.
Sense poder aturar
L'absurda lògica
Inabastable
De les ànimes
Agermanades
Ballem alhora
Seguint-nos
Els passos
Perduts
Esllavissant-nos
Enmig de vaporoses
Nits deturades
De fugissers
Instants de dolçor.
Breu univers
Que poc a poc 
Se'ns menja.




JOCS

Jocs de dos en la immensa
Estesa de boscos compartits.
De camps de mel i menta fresca
Fluïnt desig.
De blanca pell estovada
Sentint-me l'últim panteix.

Còmplices en la batussa
De cossos retorçats
En espiral llaminera.
Junts en l'amorosa
Baralla que ningú perd.

Te m'endús com la mar
Desfermada que bull
De passió engolint
La quieta platja.
Gelosa com el vent
Quan remou
La sorra negra.


ESTANY VERD

ESTANY VERD

Cerques la meva imatge
Onejant dispersa 
En l'estany verd
Dels líquids reflexos.
Extens trèmuls els pits
Els ulls, el melic,
Els malucs, les natges,
Els genolls, les cuixes,
L'etern paradís
De pèl rinxolat,
Els peus petits jugant
En el meu ventre.
Vibrants sons 
Aixoplugant-me
Del món.




EQUILIBRI

Perseguirem l'equilibri
Sincronitzant-nos
Els moviments 
Destriarem el ritme
Sense cap por
Sense cap pressa
Tots dos alhora
En un sol temps
En un sol punt
De l'univers
Que ara ens espera
Assolirem els cims
Que freguen el sol
Xiuxiuejant
Paraules d'amor
Als estels 
Que en plena nit
Ens faran de niu
Fins demà...

divendres, 2 de maig de 2014

SE'M FA LA LLETRA PETITA

SE'M FA LA LLETRA PETITA

Se'm fa la lletra petita
Veient la roba
Vora el llit estesa.
Com un poema encallat
A la gargamella,
Incapaç de recollir-te
La cridanera nuesa.
Com una cançó d'amor 
Sense mastegar,
D'un glop acabada,
Ofec invisible.
Com el so d'uns peus
Caminant de puntetes
Rere els meus ulls
Perseguint-me.
Com cels de colors
Gronxats en vels
Transparents..

Així et xipollejo,
Bramant sense pausa.
Udolant-te la set 
De les bombolles.
Escampant els lleugers
Viatges de la penombra
Que et vessa,
Abraçant suaus
La dolçor tendra
Dels paradisos
Retrobats...


dijous, 1 de maig de 2014

URPES RECARGOLADES

URPES RECARGOLADES

Encara creus percebre
Enllà de murs i finestres
Remors d'enyor oblidat.
Pares l'oïda, ulls closos,
T'ajaus i em respires
Venir
Arrupida damunt
Les fredes rajoles,
Les fóns com fil
De llum excitat.
Com espelmes de mel
Cremant les goles
Assedegades.

Resseguiré el plànol
Del teu cos 
Sense pintar-hi
Fronteres
Assaborint-ne
Cada replà
Barrejant-m'hi
Sense angoixa

Del color de l'avellana
T'hi faré una pinzellada
Amb caramel ensucrat.
Glassejaré de dolç
Els teus amples pits
I els engoliré golafre.

Sense pensar-te
Xuclant-me calenta l'alè,
M'estrenys les espatlles
Ferint-me
Amb urpes recargolades,
Obrint-me, llepant-me 
La sang a raig fet





AIGUA FREDA

AIGUA FREDA
 
Aigua freda
A les palpentes
Acariciada

Abandonadament 
Descalça
Em busques l'herba 
De matinada

T'apropes sense fressa
Difuminada en el boscatge
Entreteixint espessos
Paranys d'humides branques
I llargs cabells enrinxolats

Escampes arreu
Esquitxos d'apoteosi
De l'última nit.
Espurnes de gotes
Calentes de gel
Del meu cos
Escurant-te de verí
La pell vellutada.

IL NE FAUT QUE LA PLUIE

IL NE FAUT QUE LA PLUIE

Il ne faut
Que la pluie pour te rever
La neige pour te remplir
Que des vents, lourds et froids
Pour te devenir sphérique
Seulement pour moi

Eau...
Et ton cœur rouge et mouillé, 
Attendant toujuours
Un beau soleil 
Qui nous mange 
Les peaux brûlantes...

Attendre que la brûlure de la peau 
Rèveille nos corps,  
Blessès d'amours jamais parfaits.


Mais vit et aime... 
Avec plaisir, avec l'espoir, 
Avec la vie, avec ton âme
Avec le temps 
Qui veut, encore,
Nous rejoindre!


Aquestes petites estrofes han estat possibles gràcies a la col.laboració, altre cop, de la meravellosa Desi Monclús.



ENTRA'M, AIRE

ENTRA'M, AIRE

Entra'm, aire, pels ulls
Neteja'm l'esguard
Esborronat d'ahir
Que el poc dormir
No fereixi els dies
Sense la teva
Presència.

Si m'acull el teu escalf 
No tinc por
De les tempestes
No temo més les pluges
De fang
Ni les onades de sal
Ni m'espanten 
Les fosques
Nits negres.


Romandré dempeus
Acollint sens parpelleig
Resistint els cops de mar
Fins que el somriure
Ens commogui.
Trobaran 
Els meus peus repòs 
En la riba dels teus ulls 
Plens d'aigua clara
Quan la melangia escampi.