dimecres, 14 de maig del 2014

MENTRESTANT

MENTRESTANT

Mentrestant
El temps s'escola
Indeturable
Butxaques avall.
I no em resigno
A la pèrdua
Del teu gest.
Dels teus ulls
Que em miren
Fixes
Mentre et tinc
Esgarrintxant-me.




NO SÉ VEURE

No sé veure ni puc
L'amor absent
Entre rialles.
La gran mentida
Que em somriu
Amable
Rere els cristalls
De les ulleres
Negres del temps.




VOLTORS

Com voltors ensinistrats
Fora de lloc tots esperem
En la mateixa branca
Del mateix arbre sec
L'única presa que resta verge
Entre les fulles tristes
Del bosc.




TANTA PLUJA

Tanta pluja per embastar
Tanta boira per escampar
No fa perill poder somriure
Cada gambada perduda
Entre vidres esquerdats
De gelatina i mel.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada