dilluns, 23 de juny del 2014

AIGÜES TÈRBOLES

Allotjada 
En tèrboles aigües 
Fins al fons 
D'aquesta mar
Embravida
No duus amb tu la por 
De no saber respirar 
Entre bombolles 
De tímides profunditats.
Escorcollant la nuesa 
Del teu cos fonedìs
M'ofego lentament 
En les penombres.
M'esforço
En l'últim alé,
Per respirar-te 
Més fort, més endins, 
Fins confondre'ns 
Els límits, 
Abans que en un salt 
No desapareguis
Triomfant 
En devorar-me febril, 
Sense deixar de mi 
Res més que un punt 
Inacabat. 

Però avui,
Si et torno a viure, 
Et vull per postres. 
Com gelatina glaçada 
Desfent-se'm
Llavis endins, 
Gola avall entre xiscles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada