dimarts, 16 de setembre de 2014

BONA NIT

Despulla't per a mi
Sense presssa
Sense fi.
L'arc de Sant Martí 
Fent llum
En els teus malucs,
Guiant els meus passos 
Pel celobert

"Gràcies..."

De res...
Llànties d'oli 
Duent-me 
Fins la cambra 
Més amagada

De res... 
Boletes de porexpan 
Entapissant les parets

"Vull somiar..."

Tanca els ulls, a poc a poc, 
Imagina el meu somni 
Pujant les escales. 
Obre la porta, rep la pluja, 
Respira, una mica més,
Una mica més,
Fins que ens poguem dir
Bona nit.

"Bona nit..."



diumenge, 14 de setembre de 2014

ENTRE DESMAIS

NO-RES

Un no-res d'oli
En un llum,
Flama decadent.
Groguenca claredat,
Últim renec adobat.
Res sobreviu
A l'espurna que mor
Apagant-se
Quan te'n vas.

Batega en simple silenci 
Tan sols 
La dolça follia 
Que s'amaga 
Entre les cuixes
Tancades de la nit 
Dins les dents 
De la disbauxa.




ESQUEIX DE VENT

Et vull esqueix de vent
Calent
Entre les cames nues.
Et sé capaç d'omplir
La llum
Que regalima lluent
Des dels meus pits,
Avall...

Et vull onada escumosa
Efervescent
Que m'omple les nits
Amb força
Que batega dins meu
I em fa cridar les notes
Agudes
Entre desmais.










dissabte, 13 de setembre de 2014

AIGUA I VENT

   

   Arrossego els genolls sense pedaços. La pell resseca, repelada, fa nusos. Fa engrunes de teixit esfilagarsat en cada pam de carn oberta.
   
   La suor remulla encara la sorra negra, compactada, endurida a cops de cap i llàgrimes crues, espesses, salades.

   Mots vestits de gasa i colors esvaïts, desmarxats, pàlids -crus, roses, grocs, verds- ressonen, malgrat tu, empenyent la meva nuesa, el meu esperit encara moll.

   Retinc la teva imatge boirosa allunyant-se lentament i blana, desapareixent de sobte dins el somni d'un estel moribund.

   Com si mai haguéssis existit.

   Com si tot hagués estat mentida. 

   Tanco els ulls. L'aire calent em fueteja el rostre, sense misericòrdia. 

   A poc a poc, miro d'aixecar-me. Les cames em fan figa. De genolls, reposo. Un últim esforç m'empeny amunt. 

   Dret, el sol m'enlluerna. Fent visera busco, encara, la teva ombra. 

   Aigua. 

   Aigua i mès aigua. 

   Tot és aigua empassant-se l'horitzó. Engolint-ho tot d'una sola queixalada. Escombrant el teu nom de la sorra verge de la nostra platja. 

    Aigua. Vent. Horitzó. Tu.

    Res.

dimecres, 3 de setembre de 2014

ESTENDRÉ LES MANS

ESTENDRÉ LES MANS

Estendré les mans.
Mentre te'n vas
Prendré glopades 
De l'aire que no t'enduguis.
Romandré ajaçat
Mirant la porta
Mig oberta
Cada cop que desperti...

Veníem esferes de llum 
En cada racó que ens acollia. 
Les embolicàvem sempre
Amb pasta de full 
Quan germinava un gemec 
En els revolts més tancats
Del llit.
Més perillosos
En cada giragonsa, 
En cada llaçada.

Ara venc desitjos en el buit
Innobles llaunes de galetes
Plenes de vent
Perquè quan tot és oblit 
No puc omplir res més
Sense els teus esbufecs,
Sense la brama que xiula
Dins la mar més negra.


 

UNA VISIÓ

UNA VISIÓ

He tingut una visió...
Una profunda cova 
Esperant-me 
Entremig de columnes 
Daurades,
El sol a contrallum 
Abans de pondre's...

Imagino llacunes negres
En el forat d'un estel
Que s'apaga negre
Bufant a contracor
Escurant el primer cop
Escolant la primera inèrcia
Després de tu

Després del vaivé
Del jonc vinclant-se
Sense gens de por...

El fred etern de la teva veu
Desfent-se...