dilluns, 27 d’octubre de 2014

VORA ELS TEUS LLAVIS

D'ABORD

D'abord
On attend la pluie
Après toi
Mes mains au ciel
Ton visage au vent
Dans le rêve 
De mes yeux
Fondant
La peau blanche
Des nuages... 



VORA ELS TEUS LLAVIS

Un bes
Deixat anar al vent
Com una bombolla
De caramel
Com l'escuma
Del primer cafè
Vora els teus llavis.
Un frec de mans
Buscant-te la pell.

I furgar impacient
L'alè del teu sexe
Les cuixes fent
Teranyina,
Atrapant-me
La llengua humida
Entre els rínxols
Molls de sal 
De dona plena



MIOP

Miop esguard
Incapaç de veure
Espurnes de sol
En els teus ulls...

Polseguera d'estels 
Plovent damunt teu 
Suspesa entre somnis de neu...

Gel de sucre protegint-te 
De la basarda 
Que em cou els sentits, 
Que m'esperona 
El desig de ser teu.

diumenge, 26 d’octubre de 2014

FLOCS

FLOCS

Ara que veig el perfum
Que desprens, humit,
Destil.lat gota a gota
Entre llençols blaus,
Empenyo fort  l'onatge
Bullent del desig urgent

Flocs del teu cos 
Vaporitzant-me 
En la lluita
Per fer-nos estel



VOLEM

Volem..! 
Damunt les cases, 
Damunt la gent,
Damunt els peixos, 
Damunt els camps
Volem plegats 
I robem un estel.



RELLISCÀVEM

Relliscàvem pel camí del vent
Allà on el vesc degota, etern
On les caigudes fulles mortes
Ens atrapen els peus nus
Estirant-nos dels turmells
Sempre avall, avall.



AFANYS

És l'afany 
Que ens acompanya, 
Ens revolta, ens regira. 
És l'instint de sobreviure 
Que ens fa escriure 
Sense treva 
Línies de fang esquerdat..

dimecres, 22 d’octubre de 2014

DE VEGADES

DE VEGADES

De vegades, només, 
Un únic breu instant 
Roman etern entre nosaltres.
De vegades, només, 
Es fa eterna 
La pluja d'un bes 
Amb els ulls tancats

Deixa'm aleshores
Donar-te escalf, 
Desglaçar el teu cos 
Enmig de la boira, 
Vestir-te de nou
Amb la pell calenta.



ULLS NEGRES

Els ulls negres
Teus
Aixoplugant
El meu cos estès,
Llepant-me 
A contra-pèl
Sense tocar res.




BOSC

Veig el bosc que t'amaga
I endevino, fugisser,
El rastre de ratlles
Tortes, mig esborrades
Que deixes anar
Escampant la luxúria

diumenge, 19 d’octubre de 2014

DENS

DENS

Dens
El silenci cou
A foc lent
L'obscur fibló
Del ressentiment.
Espès
El dolç enyor
Confita
Les veus apagades




DANSA DEL VENTRE

La perversió dels llavis
Bategant assedegats
Insòlit desmai
De crits uterins
Demanant rauxa letal,
Escomesa
Dansa del ventre,
Ulls en blanc 
Pregant insomnes
La batzegada d'un pom
De roselles 
Sense parpelles.

Paladar fós
Reflexos
En un sol decadent
Els teus cabells
En caiguda lliure
Lligant-me de peus.
Les mans al pit,
Els llavis obscurs
Desfullant-me
De licors obscens.

dissabte, 18 d’octubre de 2014

PORTA'M EL SOL

PORTA'M EL SOL

Porta'm el sol del teu somrís
Abans que s'escarxin les hores
Abans que els cabells em caiguin
I ens calgui escombrar l'onatge
De la rosada.


OMPLINT LES GOLFES

He omplert les golfes
De minuts esperant-te,
D'amors amagats
Sota peluixos coberts
De pols,
De trenes ofertes
En somnis oblidats
Que encara dibuixo
Mentre distrec l'ànsia
De les teves cuixes
Vora el caliu del foc.

El teu gest insomne
Damunt meu plega
Espurnes de suor
Negra, encara tèbia,

Negat d'antiga cendra
Al fons de l'últim bagul
Descansa la teva imatge
En un retrat descolorit,
Innocent somrís 
Abans del primer bes...

dijous, 16 d’octubre de 2014

PUNT

PUNT

Puc percebre
L'enyor en un bes,
Copsar la tristesa
En una paraula,
Intuir en uns ulls
El frec d'un prec
Sense que ho diguis.
I no saber res
Del teu nom.
De les tempestes
I els plors.

No saber res
De les respostes
Dels teus cabells
Oblidats,
Dels teus talons
Ensucrats.
I percebre l'adéu
En un punt
Del teu llibre.

diumenge, 12 d’octubre de 2014

EL BANY

                                                 EL BANY


   Els ulls tancats, es deixava anar dins la banyera rodona. L'aigua tèbia la bressolava lleument. Tenia raó aquell home. No li ho admetria mai però tenia raó: li calia un bany. Obrí els ulls. Es mirava els peus a  través de l'aigua, encara neta. Els veia lluny i deformats, les ungles despintades, els talons endurits. Estava tan cansada i li feia tanta mandra ensabonar-se que deixava passar el temps observant el seu cos submergit. Li semblava que encara no estava del tot malmès, que encara algún home el podia trobar atractiu. I jugava. Sense voler li vingué el pensament d'aquell home de blanc amb la camisa desbotonada. Sacsejà el cap amb violència. Si podia ser el seu fill!!!
   Ja feia una anys que estava sola. Des d'aquell maleït accident que la deixà vídua. No havia volgut saber mai més res dels homes.  De tenir cap més parella estable. No volia tornar a fer-se la il.lusió que era feliç i creure-s'ho de debò... I que quan més desprevinguda estigués... Plaff!! La vida la tornés a colpejar i li tornés a prendre tot. I així ho va fer. Havia tingut algun pretendent enamorat i diverses relacions amb homes però mai la va tornar a assetjar la idea de comprometre's amb cap. Quan necessitava desfogar-se sempre trobava qui estava disposat a satisfer-la però anar més enllà.... Mai més.
   Es mirava els pits, grans, rodons, ja una mica caiguts però encara desitjables. Es passava, a poc a poc, els dits pels rosetons i pels mugrons, que encara s'eriçaven amb força facilitat i s'endurien gairebé com abans. L'estremia el frec suau amb que savia excitar-los. Entreveia, difuminat pel vaivé de l'aigua, el forat del melic, ample, fosc, sempre misteriós. Ara, feia lliscar les puntes dels dits per les cuixes, sense tocar-les, des dels genolls fins a les natges, a milímetres de la pell que se li feia de gallina per moments. Sospirava lentament, pesadament, obscurament, relaxada i intemporal...
   Començava a entrar en la menopausa. La regla li era irregular i ja no arribava tots els mesos però la ginecòloga li havia dit que no es confiés, que si tenia relacions encara era possible un embaràs si no prenia precaucions. Això no l'amoïnava gens. Feia temps que no havia fet res. Un any, potser? Li agradava jugar, és cert. Sobretot en moments com aquest d'ara, sola a la banyera, acaronant-se a poc a poc, suaument, sense pressa, sense pausa...
   "Saps que et busco sempre l'ametlla amarganta, l'espatlla nua, els dits perduts, les mans obertes. Que t'esbrino la gola, els ulls, les ganes..." Havia llegit no savia on i sempre havia guardat la frase  en un remot calaixet de la memòria un dia que regalimava baves espesses de desesper. I ara, sense saber perquè, aquell escrit s'havia tornat a fer conscient. "S'obrí pel mig la taronja i del suc en sortires nova, cruixent, arrebossada de vent calent".
   Seguia investigant aquell tou desig que la posseïa i s'hi enfonsava una mica més amb cada mica de sospir entregirat, amb cada mica de pell esgarrinxada. Només de pensar i de recordar se sentia fluir entre les cames, revifar de sobte aquella figa seca mig oberta ara pels seus dits de cotó fluix. Es diluïa com sucre negre entre maduixes, com dolç anissat en cafè calent, com oli cremant en llums de cristall. I els gemecs omplien de vapor els colors sense pintar, verges encara. Badava la boca i obria els ulls, rodons, com peix fora de l'aigua. Assedegada, respirava feixucs anhels deixats enrere, tèrbols, indecents. I encallada, eixarrancada, amb la mà obrint escletxa en el sexe, foradava amb la mirada el sostre de fusta. Fent de cada crit espurna, encenia els vitralls esquerdats de fogarades de suor bullenta. Els feia dilatar, esclatar amb respirs sense ritme, desfermats...

   Potser aquell noi...
  
  - Vaaa, noia! Que no tenim tot el dia, eh! Ja téns el sopar a taula, espavila't!!-
   
    El crit l'espantà. De relaxada que se sentia no recordava que no estava sola. De fet, fins i tot havia oblidat on era. A casa d'un desconegut, sola, prenent un bany...

   I si aquell home l'havia estat mirant? I si tenia algun foradet a la paret? O càmeres amagades...? Ho va rumiar una mica i es digué -tant se val!!. Pitjor per a ell. Que se la peli, allà on sigui!! Em veurà però no em tastarà!!!- i, en l'últim instant, afegí: -No. No em tastarà...
    




MEL

NO EM RETREGUIS

No em retreguis ara
Deixar escapar la lluna.
Saps que els llençols
Quan són buits
Fan més ample el seu pes.
No em retreguis mai
Un bes a deshora.

Pensaments ebris
De la teva imatge
De la humida caiguda
Del barnús
Que t'ha xuclat l'aigua
Abans que jo,
Del paisatge de flors
Que deixes nua.

Bosc de pell inacabable, 
Crua frescor oferta 
Amb la boca oberta.
Reflexos de gel gola endins,
Suquet de peix entre les cuixes.

Imaginar sense fi 
La lluentor dels teus pits 
A contrallum,
Les natges esperant-me.
Estrènyer el ball del teu cos.
Confondre'ns 
Fins no saber-nos els límits.
Deixar-me anar dins teu
Com si no et tornés a veure
Abraçar-te 
Com si fos l'últim dia
Fins que se'ns mengi 
Per sempre el temps.



MEL

Tocar-te la mel
Amb les puntes
Dels dits adormides
Esbrinar-te la llengua
A les fosques
Arrencar-me el cor
Si  te'n vas sense 
Dir res. 

dijous, 9 d’octubre de 2014

MOTS

MOTS

Mots
Ofegats en pous sense fons
Blaus
Marejats d'idees salvatges
Veus
Anunciant la caiguda
Vers
El profund abisme
Que imagina la teva
Pell



A LES FOSQUES

Recorda
Si véns a les fosques
Que tota la pell
Se m'eriça 
Si el frec del desig
La desvetlla
Recorda
Enmig de la nit
Un parpalleig

dimecres, 8 d’octubre de 2014

XARRUPS TURBULENTS


TURBULÈNCIA

Turbulència encegadora
Remolins de cabell negre
M'esquitxen els ulls
En l'estrebada sucosa
Dels teus petons, 
Estremidors fins l'oasi



XARRUPS

M'afalaguen 
Els xarrups 
Entremig de les falgueres, 
Escampant fullam 
Amb els peus tremolosos.  
Estremir-me dins la molsa 
Del teu cos, figam llefiscós. 
Sentir-me empassat 
Gota a gota. 



RECORDA

Recorda
Si véns a les fosques
Que tota la pell
Se m'eriça 
Si el frec del desig
La desvetlla
Recorda
Enmig de la nit
Un sol parpalleig.

diumenge, 5 d’octubre de 2014

LA BENA ALS ULLS

 UNA BENA ALS ULLS

  Tenim quan escrivim una bena als ulls que ens guia i no ens deixa tòrcer. Que, tossuda, no veu enllà del que explica i tant és si fa mal. Tant se val si cada mot esdevé pluja de fang, quitrà bullent o gèlida indiferència. És igual, tot, si faig esclatar, del meu deliri, gaudi plaent. Si se t'humitegen els ulls amb un sol poema o se t'esllavissa l'entrecuix amb un relat de llit calent.

   I és quan ploren les meduses que véns, musa difusa, a veure'm barallar amb les lletres. És llavors que les disposes amb ordre esbieixat. Aleshores les miro. En faig un manyoc rodó i les llanço com daus rodolant carrer avall per sota els cotxes aparcats en fila índia colapsant les voreres i les mares recents no poden, amb llurs cotxets de nadó, travessar el carrer perquè el semàfor és ocult pel camió de les escombraries que alça el contenidor groc, envàs on vas, i entre roncs i sorollosos vaivens el buida dins la panxa de ferralla camí de l'ecoparc...

   I s'atura, el manyoc, als peus de l'últim fanal encatifat de fulles de plataner bord. Corro rere seu i el recullo, el desplego. Els mots encara tímids s'amaguen els uns darrere els altres com si els fés vergonya el que deixen entendre. Els llegeixo a poc a poc però encara no expressen allò que vull dir. En faig, ara, un cilindre i a rodolar de nou. Aquest cop per la barana de l'escala de casa dels pares que té 31 graons seguits des del segon pis fins al replà del primer. Quan arriba a baix, surt disparat del tobogàn i espatega a la finestra del celobert que per sort era tancada. Ara sempre les tanquen i hi posen candaus perquè abans era un festival. Sobretot pel veí de la planta baixa, fart de recollir agulles d'estendre roba, peles de taronja i condons plens. Una vegada, un polonès gairebé l'aixafa sota el seu pes en caure des del setè. I el paio no es va fer res... Un braç trencat i a córrer...

  Una mica millor però encara no. Resten matissos per afegir. Però aquests els he de posar jo. Regiro el núvol que em volta pel cap i n'agafo dos adjectius, un adverbi i una frase magistral -pel meu gust- tot ben mesclat i ho afegeixo -calent, calent-.

   Ara sí. Ara ja puc dir: m'agrada. I ho entaforo en el blog i espero que us hi passeu però, sobretot, que hi deixeu algun comentari, encara que sigui per criticar...

   Avui, però, han vingut les Fúries i m'he deixat portar. Eren tres i les tres m'han espremut. Com les tres maries però en plan heavy barroc. Igual, igual que la Bellucci provant d'entabanar en Jonhatan Harker..  I els he dit que en féssin de mi el que vulguéssin, nomès avui, tot cantant-los la cançó de l'encanteri del dia final, que diu així:


Aprofiteu-me avui...

O calleu per sempre
Daurades ombres
Del darrer món.
Doncs si abduir-me
Voleu

Ho fareu de genolls
Xuclant amunt
Esbufegant
Fins ofegar-vos. (X3)

Aprofiteu-me avui...

Car la bestreta
Del dia final
No és encara
Satisfeta.

Ho fareu...(x3)








 

dissabte, 4 d’octubre de 2014

L'AROMA DELS NOSTRES COSSOS


L'AROMA DELS NOSTRES COSSOS

  Dormiré el somni eixut, sense cap color. Els meus roncs, plens d'esperança, pixaran baves complaents mullant la funda nova del coixí vell. El rostre, transmutat en una rialla muda d'àngel que no ha trencat plats ni matat mosques, convidarà els teus pinzells a barrejar tots els verds de la nit. Rebràs, enigmàtica, tot el sabor del cel desprenent estels de quars, cometes de rastres indesxifrables. I t'arraparàs a mi, sencera, despertant el desig de les hores noves, per dur-me enllà de l'albada. Com riu que creix indomable, negaràs el meus racons més llunyans cobrint-me amb els pits les ànsies, omplint-me la boca de mots inaudibles. Navegaré avall, per la canal de les sines rodones fins a trobar-te l'abisme d'un melic sense borrissol, sense vores, sense fons.

   L'aroma. 

   L'olor. 

   L'embriaguesa total. 

   Tancaré fort els ulls per a abastar-te, per a assaborir la espessa flaire que puja, obrint-se pas, indeturable, a través dels rínxols humits del teu pastisset esponjós, espasmòdic clot entre llavis xucladors repixant espessos fluids inexcusables. Ara, amb els polzes, t'obriré del tot i et resseguiré amb llengua vibradora, amunt i avall, i faré tentines amb el cap de caragol que m'espera, eixerit, traient les banyes al sol. Et faré, amb l'índex humitejat de saliva, massatges en "es forat des cul", que diuen els balears. I et beurè l'oliós brebatge que desprens quan ja no podem tirar enrere, quan ja tot se sap, quan ja tot s'espera, quan ja tot s'estreny, quan tot es desitja. I et penetraré amb un dit, primer. Després, amb dos. I endins i enfora jugaré a fer-te bullir. I t'hi xiuxiuejaré entre esbufecs: 

- Quant de temps t'he trobat a faltar... Cony, estàs de conya... Millor que abans, millor que mai, més sucós, més saborós, més embogidor...més...

   Em posaré entre les teves cuixés i lliscaré el meu ventre fregant el teu. Amb els llavis plens de tu et deixaré assaborir el teu gust, encara presoner entre les meves dents i a la punta de la llengua. I sabràs perquè embogeixo... Però no et permetré, avui, jugar amb la fera dins de la boca. No hi som, no hi sóc, a temps. Que ja sento inflada la mescla, que ja tinc la metxa encesa i aviat degotarà.  Així que et penetro d'un cop mentre et busco la gola amb la llengua i t'estrenyo les galtes amb les dues mans. Batego amunt i avall bombejant a cara o creu mentre crides el meu nom i el nom de déu. M'abraces l'esquena amb les cames, clavant-me les ungles sense pintar, esgarrinxant-me la pell i esqueixos de carn i em dius que no em pari, que encara no, que una mica més...

   M'aturo. I amb el sexe com un coll d'ànec, et giro a quatre grapes de cara el sant crist de l'àvia que encara penja damunt del capçal. Somric i saludo. Sembla que m'ha picat l'ullet. Tu crides: 

- Què fots, ara!! Vinga no em deixis així! 

   Agafo de nou embranzida mentre tenalles amb la mà per sota les cuixes el braç de gitano endurit. I te'l fiques endintre sense recança, fins el fons, fins que el ouets de perdiu fan topall amb les natges roges ofertes al vent. Culeges esbojarrada, llençant udols i gemecs i el sant crist es tapa les orelles i tanca els ulls. Esbufego més fort encara i entre empentes i gemecs i crits i reculades, avant, enrere, avant, enrere, vesso l'ànima dins teu i entre llàgrimes de plaer somiques eixarrancada i segueixo entrant i sortint, sentint les teves vores, cada cop més endins, cada cop més suau, cada cop més flonjo... A poc a poc reduïnt el ritme, desinflant la mànega...

   Mentre et gires, m'estenc al teu costat, miro el sostre i et miro a tu. Miro els teus ulls brillants com maragdes acabades de trobar, reflexos de felicitat en les pupil.les. T'agafo un plec de cabells molls i els beso, et beso els ulls i et beso les galtes abans de besar-te, suau, els llavis. Jaiem l'un en l'altre, respirant junts el color del plaer, menjant-nos l'aroma dels nostres cossos desfent-se com retrats d'imatges captives fonent-se en tots els colors....