diumenge, 21 de desembre del 2014

VAGAREJANT


VAGAREJANT

Vagarejant
Per l'enyor del teu cos
En la nit,
Tanco els ulls orfes
D'esguard
I
Veig onades de sal
Congelant
Els ulls dels peixos
En cada braçada

No sento encara
Ni gel ni foc
Ni els ulls humits
De cap pardal
Preguntant
Si no t'he vist
Fer-te invisible
En cada paraula
Del nostre joc.

EN JANIS (Versió Original)

                                                 EN JANIS ( V. O.)

   En Janis es deia així perquè fou engendrat en el festival de Woodstock, l'autèntic, mentre la Janis Joplin esbatussava el micròfon a cops de Piece of My Heart. Sa mare, gironina d'accent tancat que feia de cangur en un poblet proper a Los Angeles, on perfeccionava l'idioma, n'era tan fan que fins i tot es va acostar a la cantant i li va demanar una de les seves faldilles. La Joplin, desinhibida per vés a saber quina o quines substàncies, es tragué la que duia posada, hi estampà una signatura i la hi regalà. -Ningú no s'ho creia però això és el que li havia explicat a l'home amb qui es casà i li reconegué el fill tot i no ser-ne el pare, que vés a trobar-lo ara, després de tants anys- una vegada ja tornada a Girona i prenyada d'aquell moter ianqui que havia conegut fent autoestop a la Ruta 66, camí del festival. El cas és que la Joana va morir en el part fent-li prometre al Job que, fós nen o fós nena, el nadó s'havia de dir Janis. En Job va fer honor al seu nom. Les feines que va tenir per a poder inscriure el nounat al registre civil amb aquell nom van ser de santa paciència. Fins a tretze vegades ho va provar. Fins que va trobar una funcionària figaflor a qui va explicar com havia anat tot plegat i ella,  enmig d'una plorera inesgotable, estampà el tampó en la partida de naixement  donant validesa irrefutable a aquell nom tan poc usual. Que si ja ho era per a una noia, en aquella època, no cal esmerçar-s'hi gaire per a pensar que, en un noi, era una cosa mai vista.

   En Janis tenia una taca en forma de J majúscula allà on acaba l'esquena i comença la regatera del cul. Ell, que sabia on i com havia estat fabricat, imaginava la seva mare estesa en aquell fangar amb el ianqui al damunt espeternegant de drogoaddicta passió i  ella amb el cul clavat al terra llefiscós. Enfangada tota ella, no ens ha d'estranyar que una miqueta d'aquella terra humida se li fiqués endins i anés a parar al cap de l'únic espermatozoide que l'havia de fecundar i, tot conjuminat, acabés en aquella marca marronosa que decorava el cos del Janis. 
 
   Avui en Janis, que ha heretat la paciència del seu pare adoptiu, espera a les fosques del semi-sòtan l'arribada de l'ex-moter, ara assessor immobiliari i finolis especulador, sector totxo. Un cop més, s'acosta al nas la faldilla de sa mare que fa unes setmanes va trobar en un bagul oblidat a les golfes de la que havia estat casa se l'àvia, a Girona. Encara en conserva l'olor de patxulí intens com el primer dia. L'etiqueta amb el nom de la botiga (Fever Coats, Oakland, California) li ha facilitat seguir el rastre de l'aventura americana de la Joana. Els seus estudis de criminologia i els contactes en l'àmbit forense li han permès analitzar la peça de roba i trobar-hi rastres de suor, saliva i semen malgrat el patxulí. Aïllat l'ADN i comprovat que l'antic motard es trobava als arxius del FBI i havia estat condemnat per l'abús de dues menors durant aquells tres dies de bogeria hippye, a més de per lladre de motos, la resta ha estat bufar i fer ampolles.

   Nota la fredor del revòlver, un Colt 45 de col.leccionista heretat de l'avi d'en Job, sota l'abric. Fa tres hores que ha arribat a Nova York, ha llogat un Mustang i ha conduït una bona estona enmig de l'embogidor trànsit de la ciutat que mai no dorm. Sent grinyolar la porta del carrer, passos de xarol damunt les lluentes rajoles acabades de pulir. Són les onze. El reflex del sol en el terra brillant l'enlluerna per un instant. Per un moment, creu que començarà a tossir però aconsegueix evitar-ho. Li ploren els ulls però ja no té temps per a eixugar-se'ls.

   Té el vol de tornada reservat per a les 17:43...

dimarts, 16 de desembre del 2014

PLOU ALTRE COP

PLOU ALTRE COP

Plou. Altre cop
Tes entranyes, estranyes,
Regalimen suc de préssec.
Malson ensucrat
Entre pluja. Altre cop.
Em mira la teva
Pupil.la incandescent,
Cremant-me.

I no entenc els mots 
Que no dius
Ni els gests que no fas.
No et veig el forat
A les galtes
Quan no rius de veritat
Ni vius
En la meva tirolina.

divendres, 12 de desembre del 2014

TOT O RES

TOT O RES

Res
Que no resolgui
L'enigma
Val no res.
Res
Que l'endevinalla
Persistent
No escampi.
Res
Si un núvol de crispetes
No fa petar 
Un nou Univers.

Tot m'és esquerp
Quan la serp s'acosta
Silenciosa.
Tot
Tret de tu,
Del dolç afany
Que em posseeix
Quan te m'atances
Melosa
Desfent el gel
De la matinada.

dijous, 11 de desembre del 2014

LA MARIA

LA MARIA 

La Maria no se'en sabia avenir. Mira que li ho havien dit que allò seu amb el Màrius no duraria sempre. Si mès no, l'escumosa efervescència dels primers temps en els quals n'empalmaven ser o vuit en una mateixa nit i en fer-se clar el sol els amanyagava les cuixes mentre es miraven als ulls i s'ho deien tot amb un somriure ple de complicitats.

   L'avorriment, primer, va cedir el pas a la deixadesa. Ja no es trobaven cada dos o tres dies, com abans. Ara es veien un cop, o dos a molt estirar, cada mes. L'èpica màgia de les primeres batalles s'havia transformat lentament i imperceptible però ineludible, en un rutinari joc d'expressions conegudes, de treballs i trucs desgastats per una repetitiva rutina el final de la qual era sempre el mateix. La mateixa roba, la mateixa suor, el mateix bes de comiat, la mateixa buidor.

   La Maria no feia cas de ningú i s'entussodia, filla de capgros havia de ser, a dir que el Màrius era el millor que li havia passat i  no volia, o no podia, entendre que aquella meravellosa història estava a les acaballes.

   Una matinada d'hivern però, mentre esperava l'avió que l'havia de dur a casa a passar les vacances de Nadal, un home de pell recremada i somriure de blanquíssimes dents se li acostà amb la intenció d'asseure's al seu costat ja que la sala estava plena a petar i aquella butaca era l'única que restava lliure. 

   L'home li digué :

   - Puc?

   Anys més tard -una tarda mentre era al llit desitjant que en Hammad tornés aviat de la feina-,  encara escrivia el seu diari, aquell que havia començat quan era una adolescent de cara pigada i cames tortes. L'obrí per la pàgina del dia que coneguè en Hammad. Amb lletres de caligrafia, perquè si algú li xafardejava ho pogués llegir ben clar, havia escrit:

  "Aquesta nit, veritablement, una única paraula del beduí ha estat prou per captivar el meu desig".

   D'en Màrius, de tant en tant, en tenia un remot record ple de polsim de sucre.

dimarts, 9 de desembre del 2014

EN DEJÚ

EN DEJÚ

En dejú
Se't mengen les ànsies
D'un peix en remull,
De molsa eixuta
Punxant-te
Els llavis de gel,
Les galtes rodones
Com pits 
De gust de maduixa.

Les goteres continuen, 
Inversemblants,
Rajant costronets de sang 
Amb cada record. 
Les ungles creixen,
Desmesurades,
A cops de fang i rancúnia.

Els ulls inflats,
No veus enllà 
De la primera llàgrima.
No creus les mentides 
Del temps als cabells.
Somrius amarga llet 
Deixant regalimar
Un niu de grumolls
Ensalivats.

diumenge, 7 de desembre del 2014

I SI UN DIA

SI UN DIA

I si un dia em véns a rebre
No t'estiguis d'abraçar-me
Que no punxo ni despenjo
Les hores que ja no hi són
Quan et tinc vora la pell.

I si un dia m'abraces, tendra,
Estreny-me fort sense por
Que no caic i em desmanego
Ni em faig fum ni aigua d'estels
Quan la teva olor m'encercla.

I si un dia m'estrenys amant
Desfés-me la veu a pessics
Que no t'eixordi si et prego
Que no vull ésser penyora
Engruna, ni volva de freda neu.

dimarts, 2 de desembre del 2014

EQUIDISTÀNCIA

MARINADA

Marinem-nos
En safates sense fons
Fem-nos esponges
Absorbint-nos 
Les olors de la nuesa
Donem-nos els fluxs
Dels cossos desfent-se



EQUIDISTÀNCIA

Equidistància
Ser lluny
De tots els preus
Romandre dempeus
Malgrat els punys
De la ignorància
Pixin licors de punxa
En cada racó de sol
Esgrogueïnt les fulles.

Equidistància 
Restar
Prop del teu silenci
Prop del teu verí.
Navegar copsant 
La màgia
De la mitja lluna
Quan lentament te'm 
Despulles