Entrades
T'he vist.
En la penombra
T'he sofert.
L'absència.
Submergit en aquesta
Gelor profunda
Esbrino rere les corbes
Ferotges
Un matoll de fantasia
Rere les dents esmolades
De l'últim mot silenciós.
Aquesta neu.
Que qualla sempre
Damunt la fredor
Del teu ventre,
Pòsit de sorollós silenci
Ple d'ombra tendra.
Cos glaçat que alimenta
La gelor de l'infern etern
En les acaballes del somni
Mentrestant,
La lluna, ou transparent,
Despenja floc a floc
Cabells d'or esfilagarsant
L'albada indiferent.
El sol, convidat, no gosa
Desfer-li els llençols
Mentre dorm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada