diumenge, 1 de març del 2015

COM UN AIRE LLEU

Com les potes 
D'una desganada pregadéu 
Et fregues les mans 
Abans d'atrapar-me. 
Com si vulguessis dir-me 
Que no te m'acosti encara

Com un aire lleu m'envoltes
Em dus l'espera tova
De les teves manies
Sacseges els remolins
Entremaliats
Dels embolicats rínxols
De la nit

I pressento que...

El què no escrigui avui,
Potser,
No ho escriuré mai

Perquè els voltors 
Volen baixos de matinada
Se't fiquen en un ronc 
I t'ofeguen

El què no et digui avui,
Potser,
No ho sabràs mai

Perquè les lluernes
De seguida s'amaguen
I el joc dels disbarats
S'acaba.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada