HIVERN

Hivern

Que véns

Amb les ungles dels peus

Retallades

I els cabells llargs.

Que no duus abric

Per aixoplugar-me

Ni calces per protegir-te.

Es tragué el barret.

Tota aquella nuesa 

M'enlluernà. 

S'atançà melosa 

I em tingué mort 

Amb un sol bes. 

Ara que respiro, 

No hi és.

Et resseguia a peu pla

Tots els ponts

Entre les cuixes

Totes les vies

Que duien al mur

Dels teus pits

Anorreant-me

Sense sentir mai

Soroll

Tan sols

"Tu piel

Partida en dos

Por un suspiro."