diumenge, 8 de novembre del 2015

EL CRIM

No haig de perdre 
Més temps en aquest lloc. 
Aquest pou glaçat 
Que els teus llavis encenen. 
No haig d'escoltar més 
Aquests menyspreus 
Que em dediques,
Paraules enverinades. 
Cornut i pagar el beure
Se'n diu a casa. 
Tot per a tu i tot ho deixes. 
Però no em deixes 
Gaudir cap enyor. 
Ni fas ni deixes fer. 
Te'n vas 
Però no em deixes moure
Doncs creu-me 
No em sento culpable. 
T'ho vaig donar tot, 
Ho vaig deixar escórrer tot; 
Vaig empènyer el passat 
Per una aigüera 
Esperant ser el teu futur. 
Però em vaig girar 
I ja no hi eres.
I ara em véns a refregar  
El teu amor pels morros 
Dient-me que no és un crim. 
Sé reconèixer 
El regust de la derrota 
Me l'empasso a desgrat de tot. 
El digereixo i l'excreto pels ulls, 
Pel nas, pels porus oberts
I tornes a donar-ne'n més cullerades?  
Digues-me orgullós, 
Tracta'm de pou de rancúnia
Però oblida-m, 
Oblida'm com jo t'oblido, 
Perdona'm com jo et perdono


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada