NOVEMBRE

Intuir que vindràs 

D'entre els morts 

Que ara em vetllen

Que no passaràs de llarg 

En cap de les vesprades

Que encara et dec

I te m'enduràs

Avui

Que ja sóc gran

Ric de la meva

Petitesa.

Enyoro el rosec

Dels teus llavis

Mordiscant-me

Les orelles, el coll,

Les teves mans,

Petiteses.

No sóc jo

Que deixo de ser

Quan sóc per a tu

Ets tu, tal vegada,

Que em regires

Em desfàs

Em despentines.

Som tots dos

Que junts obrim

El cel quan és fosc.

Quan camines lleu carretejant

Una ànima que mira enrere

Perquè no plou damunt teu

Ni damunt meu s'hi posa

La rosada flonja dels teus peus

Nous temps, 

Velles remors

Grans subtileses 

Venent valors.

Fugint amb pressa.

Escampes arreu tothora

Que ara somrius d'amagat

Pels racons.

Saber perdre. 

Saber guanyar.

Saber pujar als arbres.

Saber-ne baixar.

Saber matinar.

Esperar una eruga

Que emprengui el vol

Guaitant la tempesta

De sol a sol i fugir-ne 

Això i no dir res

És sempre el mateix

Fer veure que perds

I estrènyer els llampecs

Deixant que les ungles

Encetin la pell

De tots els odis

Així te m'ofereixes

Vestida d'esglai

Vençuda.

Un borrissol de neu

Cobreix amb afany

Les places

Però no et vull de genolls

Abatuda i corpresa...

Intuir que vindràs 

D'entre els morts 

Que ara em vetllen

Que no passaràs de llarg 

En cap de les vesprades

Que encara et dec

I te m'enduràs