dijous, 17 de desembre del 2015

VELLUT


El vellut es fon
A poc a poc 
Més enllà de les frontisses 
De la lògica, 
Dissolent-se 
En gotes d'enyor que bullen, 
Pugen i esclaten 

Obrir-te per primer cop
Avui i sempre de nou
Escridassar un desig
Que no esvaeix mai
L'empremta d'uns ulls
Ni esborra del tot
Cap ànsia

I mentre espero destrio
Desfullo, despullo
I et veig una dent
Escapant del somrís
Del darrer instant
Que ens tinguérem
Abans d'extingir-nos

Desesper
En un pèsol blau
A punt d'escapar-se
Per la finestra 
Dels teus ulls.
Un somrís apaivagat
A punt de trencar
Les pinces d'estendre..

Angunieja sospitar
Que el tren descarrila
Que no téns cames
Per oferir-me
Que el plom es fon
I de seguida esllangueix
El tacte de les teves mans

Començar
De nou però mai
De zero
Configurar
L'existència d'un mot
En el silenci
De l'únic somni
Posseïdor
De tots els besos
Trencats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada