diumenge, 14 de febrer de 2016

SOTA EL SOL


De cop
La lluna esdevingué
Taronja
Picava l'ullet
I mentia
Com una poma salvatge
Esllavissant-se 
Poruga 
Entre les meves dents

De cop
La pruna malvivia
Entre fluxos omnipresents
Moria esperant
Una sola disbauxa 
Es desvetllava de nit
Esgarrinxada
Vora el rellotge poruc
De la ignorància.

Ambdues en una
Vingueren
Una matinada d'hivern
A recollir-me
Se m'endugueren en patinet
A través del cel i del mar
De sobte, fou estiu
I en una gatera vivim
Enamorats sense plany
Sota el sol

ESCUMA

L'escuma s'escola
Lenta
Gota a gota
Llum a llum
Pels eterns forats
De l'esperança que clou
Inànime, indecisa
L'inabastable món 
Del desencís

Malvingut, hivern,
Que te m'endús
L'alegria
Malvingut, hivern,
Que no vull
Compartir-te,
Que m'esquerdes el cor
Si potser t'imagino
Despentinat

Vola i sigues feliç
Regira les ales i planeja
Damunt les ànimes
Cadàvers que deix
El teu vol a ran d'ombra.
Caps cots amarats
De guirnaldes..

Aquest somort dolor 
Que lleu i fràgil
Vetlla per ensorrar-me
No sap però ni imagina
Tan sols
Que sóc gat mesquer
Que menjo engrunes
De fel i d'oblit.