diumenge, 24 de juliol del 2016

HIPNOSI

Imperfecte
Futur acabat
Pell blana lleu
Sense remordiments
Fluor acústic
Ens unes mans fluixes
Equivocades
Mai esteses
Doncs l'egoïsme fatal
Mai no dorm

Però, ara, torno
A sentir la hipnosi
D'uns altres ulls,
Sempre verds, sempre clars
Percebo en l'aire
La intuició
Que no m'enganyen
I n'atenc el rastre
Per començar
A saltar bassals
Amb les bótes noves

Em resta
Esvair aquell punt
Que encara et dibuixa
Aquella mort d'angoixa
Que mai tinguérem
Estalviaves riures i plors
Corries, quan me n'anava,
Ho perdies tot, sola
Mentre l'aura dels meus dits
Guaria a les fosques
El foc del teu desencís

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada