dissabte, 25 de febrer de 2017

GOSSOS

GOSSOS

   “Somrius. Tantes milles caminant sota la tempesta després de la desfeta però les ànsies eren mès fortes...”  T.C.M.

   Els gossos juguen perseguint-se per l’explanada mentre en Juli prepara els trineus. La calor és sufocant i el mocador que duu lligat al front no és prou per a eixugar la suor. Beu aigua. És expert en curses de trineus sobre neu i aprofita això és una altra cl’estiu per a fer circuits de terra. Demà de bon matí prendrà els gossos i sortirà a entrenar-se. Serà una setmana dura recorrent els camins.

   Un sol de color de pastanaga s’aixeca  mandrós. El poble desperta encara adolorit per la ressaca del ball de confetti. Les iaies escombren i  reguen els portals. En Juli surt de la masia i ferma els gossos al trineu. Se’ls veu neguitosos. Tot i la calor es posa uns pantalons de pana gruixuda i camises de franela.

   La Laia s'asseu al llit, encara mig adormida. Ha dormit nua i ara té calfreds. Es posa un jersei antic del pare i obre les finestres. Tots els matins ho fa. El llebrer dels veïns borda algun conill que ha sortir de la gàbia. Fa dies que en Juli va sortir amb els gossos i no en sap res. Potser no té pila al mòbil. La Laia es posa unes calces sota el jersei i surt a la porta. “Cony de sol, no veig res.”

   Una ombra s’acosta arrossegant els peus. Duu els pantalons esparracats a l’alçada dels genolls. La Laia surt al camí i es troba amb el Juli, que cau a terra malferit. S’agenolla davant del seu home i el temor se’n fa l’amo. “Juli, què téns? I els gossos?” “Estimbats, amor. El primer dia vaig agafar malament un revolt baixant de la muntanya i els gossos van anar a espategar  daltabaix del cingle. Des de llavors, quatre dies i cinc nits, que camino. Força depressa els dos primers, xino-xano després.”

   La Laia treu una gerra d’aigua freda. Amb un mocador renta la cara del Juli. Agafa un got i, prenent-li amb compte i delicadesa el cap , l’ajuda a beure. Té els llavis encostronats i la llengua morada. Agafa aire amb desesper, tanca els ulls i es desmaia, esgotat...

dimarts, 21 de febrer de 2017

PETXINES

PETXINES

“Les petxines blaves et fan el destí. Amb les vermelles, te’l fas tu”, diu l’oracle. De blaves en trobo a cada pas. Fan unes perles magnífiques que amb el sol es desfan de seguida.
Lluny, endevino una lluentor metàl.lica, l’estructura rovellada d’un submarí. En arribar-hi tafanejo pels ulls de bou. Milions de closques s’amunteguen a dins. M’enfilo per una escala lateral i salto dins la nau. Veig, astorat, tres  esquelets humans jaient  amb les barres desencaixades. Devien buscar la clau. La que, deien, obre les fonts que deixen lliures els dolls d’aigua de les muntanyes, omplint de nou les lleres i els mars. La que busco fa tant de temps. Tot això em fa pensar. Sembla que la succió provocada pel velocíssim pas del cometa Huxley vaporitzà tota l’aigua del mar. Ara tot són muntanyes de sal i vaixells escampats.

   Un dels esquelets es desmanega. La calavera em mira, sorpresa. Un lleu reflex surt de la boca oberta. M’hi atanso. Una petxina vermella en rellisca deixant anar un robí gran com un ou. “Les petxines no fan robins”, penso. Duu engarsada una cadena d’or. En l’altre extrem una clau de diamant amb una etiqueta penjada: “Fonts”, hi diu amb lletra de cal.ligrafia...


  

diumenge, 19 de febrer de 2017

CITES QUE MAI NO TROBARÀS -NOVEMBRE-

CITES QUE MAI NO TROBARÀS   -NOVEMBRE-



Any 1   Dia 306

"Mai no podràs tornar perquè cal, abans, haver marxat i tu no ho vas fer. Se t'endugué tan sols un lladruc del vent i la pluja d'un estel perdut."

Verb del dia: Culminar    Color del dia:  Rata    Sensació del dia:  Assimetria



Any 1    Dia 307

"Les patates es grillen ensumant les nostres dolçors mentre la dansa evoluciona i la foscor només ens deixa veure'ns les dents en cada petó."

Verb del dia: Disfressar    Color del dia: Mescal    Sensació del dia: Capacitat



Any 1    Dia 308

"Quina mania de fer de les tardes dels diumenges una apocalipsi de manta i sofà. Quina mania si les podem passar el llit. Quina mania si l'amor ens confón la migdiada"

Verb del dia: Enviudar    Color del dia: Ginesta    Sensació del dia: Estremiment



Any 1   Dia 309

"L'últim pensament serà per tu. Perquè sempre hi haurà un tu en qui pensar. Sempre un tu de qui acomiadar-se"

Verb del dia: obeïr    Color del dia: Fúcsia    Sensació del dia: Circumferència



Any 1   Dia 310

"Triga'm, que m'embogiràs en una nota blanca del teu vestit. Apressa'm, exhaureix-me en un petó despullat"

Verb del dia: Encarir    Color del dia: Flúbber    Sensació del dia:  Veracitat



Any 1   Dia 311

"Tanca els ulls i l'ofrena sense esma de tots els matins se n'anirà amb el fum. Obre les mans i l'alè de la nit ens trobarà calents i verges."

Verb del dia: Complaure    Color del dia: Comí    Sensació del dia: Abstracció



Any 1 Dia 312

"Allò que fores resta en un sot del cami, sota una pedra marcada amb la creu negra de l'oblit profund. Allò que ets és el més valuós regal..."

Verb del dia: Cruspir   Color del dia: Brou    Sensació del dia: Joc



Any 1  Dia 313

"Doblega un tel de melangia i serà l'inici dels temps. Recull un vel de fantasia i serem un dibuix imborrable"

Verb del dia: Sensibilitzar    Color del dia: Farina    Sensació del dia: Vertigen



Any 1   Dia 314

"Sincronia. Baixem del cel cada dia després de les nits eternes. Marxem deixant encara calentes les mantes"

Verb del dia: Xarrupar    Color del dia: Castanya    Sensació del dia: Suficiència



Any 1   Dia 315

"Téns gust de pluja àcida, daurada avellana entre dos sospirs. Fas olor de vent i de sol que es menja nu"

Verb del dia: Galantejar   Color del dia: Espàrrec   Sensació del dia: Comicitat



Any 1   Dia 316

"Vaig veure la llum en el plec d'una figa, en el gir d'unes natges lliscants com una taca de fruita en el sòl dels teus peus..."

Verb del dia: Badallar   Color del dia: Tonyina    Sensació del dia: Abaltiment



Any 1   Dia 317

"Ets la nina que obre els armaris per si de cas s'hi amaguen les ànimes dels petons que vas deixar perdre. Les capses de sabates són buides.."

Verb del dia: Encetar    Color del dia: Guacamole    Sensació del dia: Fusió



Any 1   Dia 318

"Miro endavant i veig els farbalans balancejant-se amb el vent del teu somrís. Beig com el bent t'aixeca les faldes i endevino la glòria en una branca de julivert"

Verb del dia: Definir   Color del dia: Safrà   Sensació del dia: Possessió



Any 1    Dia 319

"La noia del tren sospirava amb les cames creuades i amb les mans a les galtes tancava els ulls, somiava i l'última llàgrima lliscava fins el tou dels llavis"

Verb del dia: Pidolar    Color del dia: Bergamota    Sensació del dia: Tempesta


Any 1   Dia 320

"Un dia perdrem la vergonya, ens descalçarem per caminar sobre les brases, sinistres autòmates fets de pèl i de carn"

Verb del dia: Empastifar    Color del dia: Bleda    Sensació del dia: Magnetisme



Any 1    Dia 321

"M'arrauleixo en els teus plecs assaborint la natura de les teves compulsives inundacions. Fem sublims escaramusses amagats al rebost."

Verb del dia: Commemorar   Color del dia: Passiflora    Sensació del dia: Sumptuositat



Any 1   Dia 322

"Visc en un terratrèmol que els teus ulls no deturen i, de nits, t'abraço com una guineu fent cullera.."

Verb del dia: Quedar    Color del dia: Pruna (Negra)    Sensació del dia: Retrocés



Any 1   Dia 323

"Serveis de productivitat, quanta poesia deixeu anar quan es distreu la maldestra bruixa que us paga la feina. Quan les màquines dels cafès es rebelen i escupen l'aigua tèrbola i us cremen les apressades mans."

Verb del dia: Vigilar    Color del dia: Farigola    Sensació del dia: Fresca



Any 1   Dia 324

"Què em fas, que la nit no m'espanta? I aquesta munió d'estornells obrint-me la calma i rentant-me els peus?"

Verb del dia: Vinclar   Color del dia: Cera   Sensació del dia: Connexió



Any 1   Dia 325

"Descansa. Que l'enuig no esqueixa mai la paraula justa. Que el desig més pur ens duu sempre l'acollidora onada"

Verb del dia: Amassar    Color del dia: Hematoma    Sensació del dia: Dissidència



Any 1   Dia 326

"Galantejar amb una escombra entre les cames i després volar sense saber tornar a saber mai res de la màgia dels teus ulls resplendents.."

Verb del dia: Encolomar   Color del dia: Tendrum   Sensació del dia: Dislèxia



Any 1   Dia 327

"Cada matí una nova amant esquitxava de roig les finestres. Cada matí el teu cos semblava un altre. Cada matí... el sol t'esvania"

Verb del dia: Guipar    Color del dia: Fetge    Sensació del dia: Libidinositat



Any 1    Dia 328

"En Jack, de Whitechapel, era una bellíssima persona. Esbudellava i esquarterava les prostitutes de Londres esbufegant de plaer i d'ànsia. Però mai (mai, creieu-me) se les menjava."

Verb del dia: Corrompre   Color del dia: Blauet    Sensació del dia: Distracció



Any 1   Dia 329

"Aquella habilitat nostra per a escatir la bugada, penjar les mandarines i tremolar de joia fent-nos pessigolles amb un sol dit"

Verb del dia: Resar   Color del dia: Caramel   Sensació del dia: Decència



Any 1   Dia 330

"Cabdells de pèls d'àngel protegeixen la mare de les tempestes. No veig cap drecera. Tots els revolts em confonen i la mar engoleix la nau... Penso en tu."

Verb del dia: Pansir   Color del dia: No en sé cap que no siguis tu   Sensació del dia: Extravagància



Any 1   Dia 331

" Aquells perdonavides que no els agrada res, que només troben bé, o bo, allò que és del seu gust... Enfileu-vos aquí: digué el poeta fent un gest amb el dit mig cap amunt."

Verb del dia: Carrisquejar    Color del dia: Crema    Sensació del dia: Pruïja



Any 1   Dia 332

"La poesia ens espera sempre entremig de la ronya d'unes ungles llargues. En el tou d'uns mitjons renegrits o en unes calces molles i, malgrat tot, segueix essent poesia"

Verb del dia: Rondinar    Color del dia: Pergamí    Sensació del dia: Aerofàgia



Any 1   Dia 333

"Tres-centes trenta-tres verges esperant cent anys un cavaller però, en realitat, totes elles masturbant-se fent veure que dormen i desitjant que el drac el flamegi"

 Verb del dia: Circular    Color del dia: Almesc    Sensació del dia: Amor



Any 1   Dia 334

"De genolls, burxant-me de quatre grapes, esténs la xarxa dels teus petons en un instant sense angoixa"

Verb del dia: Inocular   Color del dia: Llamp   Sensació del dia: Contacte



Any 1   Dia 335

"Restablim la rosada que ens acompanya amb aquell petó que desglaça l'instant de despertar-nos plegats, calents, amagats de la boira que regna defora"

Verb del dia: Prometre    Color del dia: Tòfona    Sensació del dia: Clandestinitat


















 





dijous, 2 de febrer de 2017

GLÀNDULES


L’havien d’operar de les glàndules –llavors, que se’n deien amígdales, no ho sabíen- Va venir a recollir-lo a l’habitació una infermera de pits grans i escot generós al qual va parar esment malgrat la seva curta edat.

Recorda que sortí del quiròfan i sentia la gola seca. El posaren a l’habitació i son pare passà la nit amb ell, al mateix llit. En Genís no pogué aclucar els ulls. La veïna d’habitació era una senyora gran que roncava com un hipopòtam. Al matí l’il.lusionava que amb l’esmorzar aparegués aquella infermera dels pits però n’arribà una més esprimatxada i antipàtica. Deixà el suc de taronja damunt la tauleta, li entaforà el termòmetre sota l’aixella i se n’anà.

En arribar a casa, l’esperava un regal: un tall de gelat tricolor de nata, xocolata i maduixa de tres dits d’ample. –El metge ens ha dit que has de menjar coses fredes-, digué el pare.

El dissabte anaven a veure l’åvia. No savien si s’aixecaria perquè gairebé no podia caminar amb aquelles cames com columnes botifarrades i venes inflades. Els esperava a la porta del garatge, recolzada en el caminador nou que li havien dut els Reis. Els rebé amb un somrís. –Geníset, que maco que t’has fet. Vine, vine, mira què tinc!

El féu entrar acompanyant-lo amb el soroll metàl.lic de les rodetes del taca-taca. Darrere el vell cotxe de l’avi tapat amb dues mantes de quadres escocesos l’enlluernà de sobte la brillantor d’una bicicleta blanca recolzada a la paret del fons amb un llaç vermell i una etiqueta penjada del manillar.

El primer dia, baixant dels boscos que envolten el poble, va caure. Sentia cremor a les cames però sense aturar-se tornà a muntar a l’aparell i pedalejà a tomba oberta per aquells pendents. Va arribar a la font amb els genolls pelats i es va rentar amb el mocador. Ningú no hi va fer atenció fins que no s’hi feu crosta. Llavors els pares el van renyar, enfurismats. Un somrís embadalit li il.luminà el rostre. Com desitjava estrenar aquella dinamo per anar de nit!