diumenge, 7 de maig del 2017

PUCES PLENES DE SUOR



ENNUEGAR-ME


T'estimaré fins a ennuegar-me
M'ha semblat 
Reconèixer el teu rostre 
En les fonedisses ombres 
De la gent que corre
M'ha semblat veure-hi un plec 
Que no et coneixia
Dins dels plecs d'aquella nit 
En la qual, persistint, 
Una gota de suor perdura



DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Demà no hi haurà 
Poesia
?
Cap vers no ens vindrà
A veure
?
Cap parell d'ulls d'incert somrís 
Ens dirà bon dia
?



PUCES

Puces
Enrampant-se les meninges
Imaginant com de torts són els camins
Dels caòtics pensaments rodamóns 
D''un cervell envoltat de primavera



SUOR

Ets com un repèl de llum

Vinc
De la fredor
De les càpsules
Que graten la gola
Que crida el teu nom
Vinc
I cerco el calfred
Dels teus llavis humits
Esperant-me

Una gota de desig cau freda 
Coll avall 
Lliscant a la recerca del teu pit. 
Tan freda 
Com un àtom de melangia
Una volva de record a les temples
L'ànima en un botó 
A punt de caure




























































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada