dilluns, 1 de maig del 2017

TOT ÉS HUMIT


TOT ÉS HUMIT

Tot és humit dintre teu
Tot és humit defora
Navego entre humitats
Esdevinc l'home moll
Que t'estima 
I en una sola bugada
T'eixuga la pell

Que quan hi siguem tots dos 
Puguem tancar la porta
I ens queixalem amb afany
Obrim els llavis i sentim
L'esdevenir
Per la finestra

Volar amb els teus dits
Fent dels temors endreça
Si ressegueixen tafaners
Els pensaments que rauen
En els racons amagats
De la meva pell nua


MENTRESTANT

Tot
Sense saber-ho
Se'ns va fonent
Com un tió que crema
En la nit que se'ns 
Escapa, esmunyint-se
Amagant-nos
I no ens trobem encara
En cap de les rodes
Del cel

T'estim amb escreix
La broma envaeix
Tot just les deixalles
Del temps
Tots els moments
Fem nostres ara
Que els pòsits antics
Sedimenten

T'estimo amb dolçor
Amb renecs 
I paperines de xufles
En bicicleta i a peu
Amb mitjons 
I sense calces

Mai
Seras dolç oblit
Amb sort
Tal vegada 
Enyor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada