diumenge, 30 de juliol del 2017

GLOBUS D'AIGUA



"Només volia un petó 
Que romangués 
Però no era possible. 
Jo li'n volia fer molts, 
Els li volia fer tots 
Que fossin eterns
Volia percebre l'oratge
En un got de blau
I a la nit agrair el vermell
Dels seus ulls"

Em mantindré a recer dels teus ossos
Inflant globus d'aigua 
Amb la veu esgargamellada. 
Quan sigui fosc sortiré 
I prendre un bri de lluna

La nit s'esberlarà
Entre els nostres cossos
Acabarà per morir
Plena de gemecs, rialles
Suors i plor
Esbrinarà com fugir
De l'espetec del dia
Per a fugir-ne



































AMANTS


Amants 
Que juguem 
A esbudellar-nos
Tendrament
I salvatge
Amants
Que ens bufem
Fent ampolles
Cada esglai
Desesperat
Amants

Amants
Pessigolles i artrosi
Butllofes
Desfici i cloenda
Inici
Amants
Fem mullader dels frecs
L'asfíxia del temps
Que ens empeny
A deshores
Amants

ESGARRIFANÇA

Segur
Un tret diferent
En cada busca
Tan curta com llarga
De cada rellotge
Correm altre temps
En vana recerca
D'allò que no compta

Aquell dia 
Un mot difús s'escampà. 
La barca s'estimbà 
Amb l'últim renec 
Abans d'agafar 
La nòria del temps 
Sacsejant-la 
En un joc de daus

Shkrepft
L'estrèpit inesperat
Desajusta les rajoles
La mampara es fa forta
Enfront les embestides
Sense control
L'aixeta raja permanentment

Em sembla que hivernaré

Glopejo l'enyor 
I me'n ric
De la suau 
Esgarrifança

UN MINUT


Un minut, tan sols
Potser ni això 
Caldrà 
Si un dels teus ulls 
M'enamora. 
Un minut, tal vegada
Molt menys
Si amb la punta 
de la llengua 
Puc robar-te un bes.

Un minut, 
Etern de pas obert
Entre els sospirs 
De les teves cuixes
Per engolir-te fins a ser foc

Després
La brasa somorta 
Esdevé cendra
Un dia
Lleugera i blanca
Entra com pols 
Per les escletxes
De les persianes
Esbrina si dorms
I et penetra 

Ignorant
La veu que mai no escolta
Omple les nits de lladrucs
I es llepa les ferides
Com si només foren seves
Menystenint la tendresa

diumenge, 2 de juliol del 2017

CÀSPIA

Micro guanyador del mes de maig i finalista anual del VI Microconcurs de la Microbiblioteca 

Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

CÀSPIA

La Càspia obre els ulls amb peresa. La llum del crepuscle travessa, mandrosa també, les escletxes de la persiana. Quina nit! Se sent les cuixes cruixides, com si uns dits extremadament fins pessiguessin cada fibra de cada múscul. Resta encara escamarlada damunt del llençol xop i blau i amb la ganyota dibuixada entre les galtes, eixutes i brutes. Les cagarrines ja no la visiten amb tanta urgència però sí que una aigüeta tèrbola raja sovint i sense avisar. Amb l’esguard ennuvolat i un gran esforç s’aixeca, tova i d’esma, enfilant el corredor. El menjador sembla més blanc i el fluorescent de la cuina fa pampallugues. Tanca els ulls, eixordada per la remor del motor de la nevera. No recorda com ho va fer. Tan sols una dutxa d’aigua freda, milers d’agulles travessant-li la pell, endinsant-se-li per les ferides. Va tenir sort.

Necessita beure aigua fresca. Estira del pom de la nevera. A la dreta, en els prestatges sota els ous, la gerra. Beu a morro, deixant vessar el líquid per les comissures labials, el coll i els pits. Sent una coïssor que la buida per dintre.

Obre el congelador, a la part de baix. En Brend somriu encara, dins els calaix, pensant que la noia no serà capaç...