diumenge, 2 de juliol de 2017

CÀSPIA

Micro guanyador del mes de maig i finalista anual del VI Microconcurs de la Microbiblioteca 

Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

CÀSPIA

La Càspia obre els ulls amb peresa. La llum del crepuscle travessa, mandrosa també, les escletxes de la persiana. Quina nit! Se sent les cuixes cruixides, com si uns dits extremadament fins pessiguessin cada fibra de cada múscul. Resta encara escamarlada damunt del llençol xop i blau i amb la ganyota dibuixada entre les galtes, eixutes i brutes. Les cagarrines ja no la visiten amb tanta urgència però sí que una aigüeta tèrbola raja sovint i sense avisar. Amb l’esguard ennuvolat i un gran esforç s’aixeca, tova i d’esma, enfilant el corredor. El menjador sembla més blanc i el fluorescent de la cuina fa pampallugues. Tanca els ulls, eixordada per la remor del motor de la nevera. No recorda com ho va fer. Tan sols una dutxa d’aigua freda, milers d’agulles travessant-li la pell, endinsant-se-li per les ferides. Va tenir sort.

Necessita beure aigua fresca. Estira del pom de la nevera. A la dreta, en els prestatges sota els ous, la gerra. Beu a morro, deixant vessar el líquid per les comissures labials, el coll i els pits. Sent una coïssor que la buida per dintre.

Obre el congelador, a la part de baix. En Brend somriu encara, dins els calaix, pensant que la noia no serà capaç...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada